COL.LABORACIÓ ENTRE LA UNIVERSITAT I LA VALLDIGNA

Els alcaldes, el president de la Mancomunitat, el vicepresident de la Fundació Jaume II, i els representants de la Universitat, al final de la reunió.

El Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València assessorarà als municipis de la Valldigna en matèries com l'ordenació territorial i el desenvolupament econòmic, tal com van acordar representants del centre universitari i dels ajuntaments en la reunió que van celebrar el dilluns, i en la que també va participar el regidor d'EU-Arc Iris.

A eixa reunió van acudir els alcaldes de Barx, Benifairó i Simat, un regidor de Tavernes en representació de l'alcalde, així com representants de tots els grups municipals, llevat del PP de Simat, que no va participar.
El director del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Joan d'Alcázar, va explicar als representants municipals de la Valldigna que el centre universitari està a disposició del seu entorn social, i en este sentit pot assessorar i col·laborar en aspectes supramunicipals com l'ordenació territorial de la Valldigna, o el futur del riu Vaca, així com en qüestions estrictament locals que afecten els àmbits de cada municipi.
En la reunió també va participar el director de l'Institut de Desenvolupament Local de la Universitat, Joan Noguera.
En este sentit, cal recordar que la Universitat manté distintes línies de col·laboració amb l'Ajuntament de Simat. En primer lloc, està elaborant en l'actualitat un estudi de viabilitat per a l'execució del futur polígon industrial de Simat per encàrrec de l'Ajuntament, està en marxa el projecte cultural l'Arxiu de la Paraula, i en el futur es planteja la possibilitat que Simat siga la seu d'una de les àrees del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, en concret, un departament especialitzat en cine.
El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, ha valorat de forma positiva la reunió, tot i que va qüestionar el pagament de 6.000 euros al centre universitari per a fer un estudi de viabilitat del polígon industrial. En opinió de Víctor Mansanet, el que passa en realitat al voltant del polígon és que s'ha fet tard, que ninguna empresa vol assolir el repte d'executar la urbanització, i que no hi ha demanda de sòl. Per tot això, Víctor Mansanet ha anunciat que EU-Arc Iris elaborarà el seu propi estudi de viabilitat del polígon, això sí, gratis per a l'Ajuntament.

NINGÚ ES FA RESPONSABLE DE L'ELIMINACIÓ DEL CARRER D'AL TALL

Lloc en el que estava col.locada la placa del Carrer d'Al Tall, i que va desaparéixer de forma misteriosa el mes d'agost.

El ple de l'Ajuntament de Simat va aprovar per majoria a principis d'any, amb el govern del PP, i a proposta d'EU-Arc Iris, dedicar un carrer al grup musical Al Tall. L'alcalde del PP va acatar el manament del ple, va dedicar el tram urbà de la carretera de Xàtiva a Al Tall, i fins i tot hi va col.locar la corresponent placa que lluïa al cantó del taller de Mario.

En produir-se la moció de censura, el nou govern local del PSPV-Bloc-Esquerra Republicana ordena de la nit al matí retirar la placa amb nocturnitat i traïdoria, i sense donar cap explicació. A hores d'ara, no hi ha hagut forma de conéixer el responsable de la decisió, ni els motius d'una acció que suposa desobeïr un acord del ple.

Al darrer ple el nostre regidor va preguntar pels motius de l'eminació del carrer i pel responsble de la decisió, però no va tindre resposta, només ambigüitats.

La placa del carrer d'Al Tall es va retirar el mes d'agost, mentre l'alcalde feia vacances a l'Orient Mitjà, i el segon alcalde, el republicà Joan Serra, feia d'alcalde. Tot i això, Serra no ha assolit la decisió de retirar la placa. Tampoc ho ha fet l'alcalde ni cap altre regidor del govern local. Per tant, ningú ha ordenat la retirada de la placa i l'eliminació del carrer d'Al Tall, però el ben cert és que Al Tall s'ha quedat sense carrer tot i l'acord del ple. Simat només va tindre carrer d'Al Tall durant unes poques setmanes.

Arc Iris insistirà de nou, i ha preparat una moció que presentarà al pròxim ple per conéixer qui és el responsable de la retirada de la placa, i quines són les intencions del govern local respecte del compliment de l'acord del ple de dedicar un carrer en homenatge al grup musical per la seua trajectòria, pel seu compromís, i per haver contribuït a recuperar la cultura popular valenciana.

CAMPANYA CONTRA LES VORERES DE MIG METRE (II)

PER A VORE EN DETALL LES IMATGES PUNXEU DAMUNT LA FOTO

1 i 2- Travessia del carrer de l'Església.
3- Ravalet. Plaça dels Brolls.
4- Inici del carrer del Calvari.
5- Final del carrer del Calvari.
6- Carrer de la Mare de Déu de Gràcia.
7- Carrer del Toro.
8- Carrer que connecta la plaça Ramiro Calatayud amb el carrer del Pou.
9- Carreró entre els carrers del Pou i Sant Roc.

10- Tram mitjà del carrer del Toro.

En esta nova entrega de voreres menudes i en mal estat ens trobem casos sorprenents, fins i tot de récord Guinness, com ara la vorera del carrer del Toro (imatge número 7), que no fa ni mig pam en alguns trams. La podríem inscriure com la vorera més menuda del món, encara que el carreró que uneix els carrers del Pou i de Sant Roc (imatge 9) li fa la competència.

CAMPANYA CONTRA LES VORERES DE MIG METRE

Què fa el vianant quan arriba a aquest punt de la vorera?: Baixar a la calçada.

EU i Arc Iris volen encetar una campanya per denunciar l'existència de voreres impracticables arreu del poble, que per les seues dimensions o el seu estat obliguen als vianants a circular per la calçada, com mostra la imatge que il.lustra aquesta notícia. És només un exemple, però Arc Iris ha fet un estudi detallat de l'estat de les voreres al nostre poble que inclou els trams de dimensions reduïdes on no es poden creuar dos persones, on no poden circular carros de nadons, ni cadires de rodes, i altres trams en mal estat.

Com a curiositat ens hem trobat un tram de l'Avinguda de la Font Menor, entre la caserna de la Guàrdia Civil i el col.legi públic, on la vorera està renovada només a una galta de carrer, i a més s'hi van plantar set arbres. La renovació, però, es va aturar ahí de forma misteriosa. O es van acabar els diners o les ganes, però la veritat és que la renovació no ha tingut continuïtat més enllà del col.legi públic ni a l'altra galta de carrer.

A la porta de l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel les graes ocupen la vorera i obliguen als vianants a baixar a la calçada, tal com mostra la imatge.

Al carrer de l'Om la vorera està desfeta, sobretot a la galta dreta pujant el carrer.

Al carrer del Calvari, a la galta dreta pujant el carrer la vorera s'estreta de tal forma que només permet circular una única persona, i a la galta esquerra hi ha unes cases eixides que deixen la vorera només en 50 centímetres. A la part més elevada del carrer del Calvari la vorera té una mitjana de mig metre, les mateixes dimensions que tenen les voreres del carrer del Toro, un vial que per les seues característiques deuria ser únicament per als vianants, buscant l'acord amb els veïns.

El carrer de Santa Anna té voreres de mig metre a la part superior.

Al carrer de Sant Antoni, d'altra banda, les voreres són inservibles en dos terceres parts del vial.

L'estudi que ha fet Arc Iris inclou un anàlisi complet dels espais de vianants de Simat, i posa al descobert voreres de només 20 centímetres, com les del carrer Montdúver, o les del carrer Marià Benlliure.

Arc Iris posa a disposició dels veïns de Simat el seu estudi per a que puguen reivindicar les millores que corresponguen, amb la seguretat de que l'Ajuntament està obligat, si més no, a reparar els desperfectes.

L'ALCALDE DIU QUE ELS DINERS PER A RECUPERAR EL CASC ANTIC ARRIBARAN EN TRES MESOS

EU-Arc Iris estarà atent a l'anunci de l'alcalde de Simat, Eladi Mainar, que diu hui al diari Las Provincias que les ajudes per a rehabilitar el casc antic de Simat estan demanades, encara que tardaran un mínim de tres mesos en arribar.

Si això és cert, serà una bona notícia per a Simat. Tot i això, i com que EU-Arc Iris no es fia de que l'alcalde haja demanat ajudes ni de que les institucions governades pel PP vagen a concedir-les, el nostre regidor presentarà una moció al pròxim ple en la que demanarà que un mínim del 50% de les inversions reals dels pressupostos municipals vagen destinades al casc antic de Simat. La moció estarà argumentada en el fet de que el casc antic acull, si més no, a la meitat de la població de Simat, i per tant la reivindicació és de justícia. Però la moció és més de justícia si es té en compte que des de fa més de mig segle el casc antic no rep absolutament cap inversió, ni tan sols per al manteniment. Els espais públics de convivència estan abandonats, el paviment i les voreres estan en mal estat, el mobiliari urbà no existeix, hi ha carrers a mig obrir sense paviment, i moltes cases particulars estan en estat de ruïna amb perill seriós d'ensulsiada.

Veieu la notícia publicada hui al diari Las Provincias al següent enllaç:

http://www.lasprovincias.es/valencia/20081104/safor/simat-acoge-foro-rehabilitacion-20081104.html

SIMAT, UN DELS MUNICIPIS AMB UN CENTRE HISTÒRIC MÉS DETERIORAT, ACULL UNA TROBADA INTERNACIONAL SOBRE RESTAURACIÓ DE CENTRES HISTÒRICS

Simat, València i Sogorb són les seus on es desenvoluparà des de demà dimarts fins a dijous el III Foro Ibèric Espanya-Portugal sobre Rehabilitació de Centres Històrics, organitzat per l'entitat cívica Archival. Es tracta d'un esdeveniment internacional amb un intens programa sociocultural que pretén, sobretot, donar continuitat a les dos edicions anteriors d'aquest foro, celebrades a València l'any 2003 i a Cascais (Portugal) el 2005, organitzades conjuntament per Archival i la Universitat de Lusiada de Lisboa, sota la direcció del president fundador d'Archival, José Lliso Ruiz, i el catedràtic de la Universitat de Lusiada, Nuno Santos Pinheiro.

Amb aquesta tercera edició es pretén també continuar amb els intercanvis d'experiències i exposar nous projectes de recuperació i revitalització de cascs antics, amb la consegüent posada al dia del seu patrimoni cultural, en coordinació amb projectes de retorn a l'ús per part del habitants de les ciutats en tots els aspectes: residencial, cultural, comercial, turístic, econòmic.

Este tercer foro de recuperació de centres històrics es celebra precisament a un municipi, Simat, que té un dels cascs antics més deteriorats del País Valencià, tal com ha estat denunciant Arc Iris els darrers dies amb articles i reportatges gràfics. Per tant, no deixa de ser una ironia la celebració d'aquest foro a un dels municipis que més ha menyspreat i més ha desatés la seua part antiga, a la que ha renunciat ja fa mig segle.

Arc Iris recomana al govern local que convide als participants al foro a un recorregut guiat pel casc antic de Simat per a que es duguen les mans al cap i comproven el grau de deteriorament urbà i social de la part vella del nostre poble.

D'altra banda, Arc Iris recorda que està en procés de constitució l'Associació de Veïns del Casc Antic de Simat per tal de reivindicar major atenció des de l'Ajuntament. Cal recordar que serà la primera associació de veïns legalment constituïda a Simat, i que ha estat impulsada des d'Arc Iris.

NOVA CONVOCATÒRIA ALS COMERCIANTS DE SIMAT

L'Ajuntament de Simat ha tornat a convocar hui dilluns a tots els comerciants de Simat per tal de promoure l'associacionisme i impulsar campanyes de promoció. La convocatòria arriba ara de dos regidories, la de Promoció Econòmica, que va convocar la primera reunió ara fa tres setmanes, i se li afig ara la de Participació Ciutadana, de la que és titular la alcaldessa en potència del Bloc Agustina B. Sirerol.

Els comerciants locals han rebut la nova convocatòria amb un ordre del dia que inclou, a més de tramitar la constitució de l'associació de comerciants, la possibilitat d'obrir la web municipal als comerços locals per a anunciar els seus establiments, tal com està fent la web d'Arc Iris, i una campanya de promoció comercial als carrers de Simat durant la campanya de Nadal, entre altres punts.

La voluntat és bona, però els regidors de Promoció Econòmica i Participació Ciutadana corren el risc d'incórrer en un error. No cal promocionar el comerç local. Els clients del comerç de Simat ja saben quan necessiten roba que existeix Modes Àngela, quan necessiten una planxa que existeix Electrogás, i quan necessiten un enciam que està Ca Sauret o Ca Set Anys. Tots els actuals clients dels establiments de Simat ja saben que existeixen els establiments que existeixen, que són els que són, i no en són molts.

El que ha de procurar l'Ajuntament és incrementar la quantitat de clients dels comerços locals, i això no es fa posant estores roges a les voreres ni plantant arbrets de Nadal. És a dir, Olegari no vendrà més botifarres si li col.loquen una estora roja a la vorera, oi?. El que ha de fer l'Ajuntament és incrementar el nombre de potencials clientes, i els nous clients només poden arribar de fora de Simat.

Els arbrets de Nadal no són la solució. El comerç local només farà més caixa si en comptes de vindre 50 persones a la setmana a visitar el monestir, en vingueren 5.000. Aleshores potser Olegari sí vendria més botifarres.

Arc Iris adverteix que no permetrà invents, improvisacions, campanyes americanes, ni despeses inútils per tal de promocionar el comerç local. El comerç local només es promociona portant més gent a Simat, incrementant els potencials clients, i augmentant el turisme, cosa que ningú fins ara ha estat capaç d'aconseguir, ni conselleries, ni governs del PSPV-Bloc, ni governs del PP, ni ara governs del tripartit.

Per tant, compte amb els invents, que no són gratis.

L'AJUNTAMENT TÉ BÉNS IMMOBILIARIS IMMOBILITZATS PER VALOR DE DESENES DE MILIONS DE LES ANTIGUES PESSETES

Dos patis municipals a l'avinguda de la Safor (imatge superior) i al carrer Templemars, al costat del Forn de Castillo.

Quan es compleix el desé aniversari de l'adquisició per part de l'ajuntament de la casa contigua a la casa de la cultura, i l'enderroc per part del govern que presidia Vicente Palomares de la casa modernista que s'hi alçava, Arc Iris vol traduir en xifres el cost que ha tingut per als simaters el patrimoni immobilitzat.

L'Ajuntament de Simat té béns immobiliaris immobilitzats als que no trau rendiment i el valor conjunt dels quals pot estar per damunt del milió d'euros, segons els càlculs que ha fet Arc Iris. Començant pel solar contigu a la casa de la cultura, l'Ajuntament té en propietat també, si més no, un pati al carrer Templemars, tres patis més a l'Avinguda de la Safor (incloent el contigu al nou consultori mèdic auxiliar), i el complex ruïnós de la Serreria i l'antic escortxador, si no ens en deixem algun.

El pati contigu a la casa de la cultura guarda senyals de trànsit i altres objectes. El pati del carrer Templemars l'Ajuntament el fa servir per a les brigades forestals, que ni tan sols són municipals. A un dels patis de l'Avinguda de la Safor l'Ajuntament guarda un parell de cotxes retirats de la via pública, i uns quants contenidors de fem. El segon pati de l'avinguda de la Safor està buit i sense tancar. El tercer pati de l'avinguda de la Safor no sabem a què el destina l'Ajuntament perquè no hem pogut mirar par dalt la tanca, i la Serreria sembla ser la seu de la brigada municipal.

Només amb els deu anys que ha estat abandonat el solar de la plaça Ramiro Calatayud, baix la casa de la cultura, en termes de mercat el rendiment que ha deixat de percebre el municipi es pot xifrar en milers i milers d'euros, si no en desenes de milers. Si l'Ajuntament fóra una empresa privada, els seus gestors ja haveren estat acomiadats.

És cert que la llei dificulta que les administracions públiques es desfacen de patrimoni immoble. Tot i això, els nostres polítics haveren pogut mostrar major eficàcia en la gestió del patrimoni municipal utilitzant les distintes fòrmules legals a l'abast de les administracions. Bé la permuta o la cessió haveren permés rendibilitzar el patrimoni públic si més no per a obtindre nou patrimoni públic que tinguera alguna utilitat. No vindria mal, per exemple, un campet de futbet o un parc infantil a algun lloc de la part alta del poble per a que els xiquets de la zona tingueren alguna cosa a fer sense necessitat d'anar a la Font Gran.

No té sentit que l'ajuntament tinga eixa quantitat de sòl urbanitzable destinat només a guardar quatre senyals de trànsit, dos cotxes abandonats i dos contenidors de fem. Eixa és una mala gestió del nostre patrimoni.

CONCLUSIONS SOBRE LA SÈRIE DEL CASC ANTIC

SIMAT (com per a fer una postal, vaja)

.

Arc Iris vol fer una reflexió a manera de conclusió extreta de la sèrie de deu reportatges que ha publicat els darrers dies a aquesta web sobre el deteriorament urbanístic del casc antic de Simat.

En primer lloc, cal destacar una evidència. Des que a l'any 1960 s'hi va construir el clavegaram, tal com ho atesten les tapes metàl.liques dels col.lectors, cap govern municipal d'aleshores ençà ha posat un cèntim al casc antic.

La conseqüència d'això ha estat un progressiu deteriorament urbanístic al que si ningú hi posa remei, esdevindrà en deteriorament social, i en últim extrem en marginalitat, perquè de seguir com ara, només triaran el casc antic per a viure aquells que no puguen fer-ho a altre barri.

Les polítiques practicades pels governs locals des de la reinstauració de la democràcia han desatés absolutament la part vella del poble, i més bé han convidat als veïns a abandonar les seues cases de tota la vida. Només hi ha uns pocs exemples de parelles joves que s'hi han instal.lat els darrers anys al casc antic en habitatges rehabilitats o de nova planta. La tendència, però, apunta a un ràpid envelliment de la població.

Tots els serveis públics i privats, ofertes culturals i d'oci, i zones verdes i d'esbarjo, estan fora del casc antic. Només el Forn de la Cota resisteix. A tot el casc antic no hi ha una sola zona verda, cap zona on passejar, cap tenda, cap bar, cap opció de practicar esport, i molt menys cap servei públic. Però no es tracta només d'això. A més, el deteriorament urbanístic es pot apreciar a les voreres impracticables, estretes i desfetes, cases en ruïnes, espais públics abandonats, carrers sense asfaltar, etc. Al casc antic se l'ha tractat amb menyspreu, i es pot dir que els governs municipals li han donat l'esquena.

Cal una intervenció urgent i planificada a llarg termini, però sense més demora. Deixar passar més temps serà una irresponsabilitat política. La resposta oficial a la sèrie de deu reportatges publicada per Arc Iris ha estat que un ajuntament amb un pressupost com el e Simat no pot fer front a la inversió que requereix la recuperació del casc antic. Per a Arc Iris, però, no és excusa. Es pot començar a planificar a deu anys vista. Primer es redacten els projectes, i després es busca finançament. La Generalitat té programes per a la rehabilitació de cascs antics, i Simat seria preferent per la seua condició de municipi turístic. Ara bé, cal voluntat política. El govern local de torn, siga quin siga, no pot romandre creuat de braços.

Tot i això, l'ajuntament de Simat té més de dos milios d'euros de pressupost, vora 350 milios de les antigues pessetes. Algun percentatge de la inversió real es podrà destinar a la recuperació paulatina del nostre poble vell. És una qüestió de voluntat.

Per a estimular aquesta acció política, Arc Iris anuncia que impulsarà la creació d'una Associació de Veïns del Casc Antic de Simat amb l'objectiu principal de reivindicar. De reivindicar tot allò que s'ha negat al casc antic al llarg de decennis. És el dret dels veïns.

Per últim, Arc Iris fa saber que els dies 4, 5 i 6 de novembre Simat acull un important congrés internacional sobre rehabilitació de centres històrics organitzat per l'entitat Archival, declarada d'interés públic pel Ministeri de l'Interior, i dedicada a la recuperació dels centres històric. Eixe congrés pot ser un bon punt de partida per a reflexionar sobre l'estat del centre històric del nostre municipi. Arc Iris aprofitarà l'avinentesa per a presentar al marc del congrés la nova Associació de Veïns del Casc Antic.

LA CRISI, TAMBÉ A SIMAT

L'empresa de comercialització de fruites Manguán adverteix amb un cartell a la porta de que no es necessita personal.

.

La crisi també a Simat. O dit millor: la crisi colpeja a Simat amb més intensitat que a cap banda. Perquè? L'anàlisi és senzill. Simat depén exclusivament de l'agricultura, mai ningú no se n'ha ocupat de diversificar els sectors productius, i ara cal afegir gairebé un mes consecutiu de pluges, la pèrdua de collites a causa de l'excés d'humitat, i el consegüent enfonsament de llocs de treball al camp. El resultat és que a hores d'ara hi ha famílies a Simat amb tots els seus integrants desocupats des del mes de juny, quan va finalitzar la darrera campanya tarongera. I les economies familiars de Simat no poden suportar eixes circumstàncies.

Molts simaters que han intentat buscar feina a la collita de la taronja, no han trobat ningú que els contracte, i el simater que s'hi veu immers en eixes circumstàncies es troba que no té on acudir. El cartell penjat a les portes de l'empresa de comercialització de fruites Manguán és ben explícit. No es necessita personal. No es molesten ni en preguntar. Fa uns anys era l'empresari qui havia de pregar per a trobar personal.

A nivell individual la situació arriba a ser dramàtica. Hi ha persones que han hagut de recórrer a amics, familiars o coneguts per a fer front a les necessitat del dia a dia. Això està passant ara a Simat, i si les coses van tal com es preveu que aniran, la fallida de les economies familiars pot ser massiva.

Al municipi veí de Tavernes, per posar un exemple, fa més de mig segle que van diversificar l'economia. Qui no va al camp, té l'opció de ser contractat per a fer cadiretes a Giner, a la fàbrica de llums de Taberluz, a Tabervall, o a Mármol Compact. Qui sí i qui no, té un contracte de treball perquè Tavernes va diversificar la seua economia ja fa desennis. De fet, es conten a desenes els simaters ocupats a Tavernes.

Un altre exemple més nítid és Xeresa, un municipi més menut que Simat que fins fa deu anys era exclusivament agrícola, com Simat. No obstant això, van tindre la previsió d'avançar-se a la crisi tarongera, i crear un polígon on ara hi ha desenes d'empreses que ocupen a centenars de veïns de Xeresa i de fora de Xeresa.

Un altre exemple: Favareta. Etc, etc.

A Simat, però, no tenim ni polígon industrial. És a dir, si volguérem esmenar errors i diversificar ara l'economia local, tampoc podríem, o si més no, tardaríem anys. A més, la incertesa al voltant del polígon industrial i els estudis de viabilitat encarregats estan posant nerviosos als empresaris i inversors que havien adquirit terrenys a la zona escollida per a desenvolupar el projecte.

Arc Iris considera que l'Ajuntament ha d'implicar-se en aquesta situació greu i establir mecanismes d'ajuda urgent, amb fons municipals si cal, per a ajudar a famílies que ho estan passant mal. Pot ser el que necessita ara Simat de manera més urgent no són convenis amb universitats ni guerres de banderes als balcons. A curt termini Simat necessita tasca social i d'ajuda urgent a les famílies, i a llarg termini mesures per a diversificar les formes de guanyar-se la vida, de manera que quan ploga i la taronja caiga de l'arbre, molts simaters no hagen de recórrer a la caritat.

I el pitjor de l'economia és que fa cadena. És a dir, si la gent no té feina, redueix despeses i de forma immediata es veuen afectats per ordre de prioritats tots els qui depenen del nivell general d'ingressos. Els bars, les tendes, les perruqueries, etc. Tots patint el mateix mal.