LA CRISI, TAMBÉ A SIMAT

L'empresa de comercialització de fruites Manguán adverteix amb un cartell a la porta de que no es necessita personal.

.

La crisi també a Simat. O dit millor: la crisi colpeja a Simat amb més intensitat que a cap banda. Perquè? L'anàlisi és senzill. Simat depén exclusivament de l'agricultura, mai ningú no se n'ha ocupat de diversificar els sectors productius, i ara cal afegir gairebé un mes consecutiu de pluges, la pèrdua de collites a causa de l'excés d'humitat, i el consegüent enfonsament de llocs de treball al camp. El resultat és que a hores d'ara hi ha famílies a Simat amb tots els seus integrants desocupats des del mes de juny, quan va finalitzar la darrera campanya tarongera. I les economies familiars de Simat no poden suportar eixes circumstàncies.

Molts simaters que han intentat buscar feina a la collita de la taronja, no han trobat ningú que els contracte, i el simater que s'hi veu immers en eixes circumstàncies es troba que no té on acudir. El cartell penjat a les portes de l'empresa de comercialització de fruites Manguán és ben explícit. No es necessita personal. No es molesten ni en preguntar. Fa uns anys era l'empresari qui havia de pregar per a trobar personal.

A nivell individual la situació arriba a ser dramàtica. Hi ha persones que han hagut de recórrer a amics, familiars o coneguts per a fer front a les necessitat del dia a dia. Això està passant ara a Simat, i si les coses van tal com es preveu que aniran, la fallida de les economies familiars pot ser massiva.

Al municipi veí de Tavernes, per posar un exemple, fa més de mig segle que van diversificar l'economia. Qui no va al camp, té l'opció de ser contractat per a fer cadiretes a Giner, a la fàbrica de llums de Taberluz, a Tabervall, o a Mármol Compact. Qui sí i qui no, té un contracte de treball perquè Tavernes va diversificar la seua economia ja fa desennis. De fet, es conten a desenes els simaters ocupats a Tavernes.

Un altre exemple més nítid és Xeresa, un municipi més menut que Simat que fins fa deu anys era exclusivament agrícola, com Simat. No obstant això, van tindre la previsió d'avançar-se a la crisi tarongera, i crear un polígon on ara hi ha desenes d'empreses que ocupen a centenars de veïns de Xeresa i de fora de Xeresa.

Un altre exemple: Favareta. Etc, etc.

A Simat, però, no tenim ni polígon industrial. És a dir, si volguérem esmenar errors i diversificar ara l'economia local, tampoc podríem, o si més no, tardaríem anys. A més, la incertesa al voltant del polígon industrial i els estudis de viabilitat encarregats estan posant nerviosos als empresaris i inversors que havien adquirit terrenys a la zona escollida per a desenvolupar el projecte.

Arc Iris considera que l'Ajuntament ha d'implicar-se en aquesta situació greu i establir mecanismes d'ajuda urgent, amb fons municipals si cal, per a ajudar a famílies que ho estan passant mal. Pot ser el que necessita ara Simat de manera més urgent no són convenis amb universitats ni guerres de banderes als balcons. A curt termini Simat necessita tasca social i d'ajuda urgent a les famílies, i a llarg termini mesures per a diversificar les formes de guanyar-se la vida, de manera que quan ploga i la taronja caiga de l'arbre, molts simaters no hagen de recórrer a la caritat.

I el pitjor de l'economia és que fa cadena. És a dir, si la gent no té feina, redueix despeses i de forma immediata es veuen afectats per ordre de prioritats tots els qui depenen del nivell general d'ingressos. Els bars, les tendes, les perruqueries, etc. Tots patint el mateix mal.