LA SENYERA ONEJA DE NOU EN SOLITARI AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT

Per segona vegada des dels temps de Josep Lluís Albinyana, la senyera oneja en solitari al balcó de l'Ajuntament de Simat. En un gest de rebel.lió i valentia política, el govern local que presideix el socialista Eladi Mainar, possiblemente condicionat per Esquerra Republicana, ha decidit fer lluir a un únic masteler les quatre barres roges sobre fons groc. No obstant això, si el que es pretén és donar normalitat a l'ús institucional de la senyera, ésta era l'única forma de no fer-ho. La resposta ha vingut de forma immediata per part de la família Ramis-Alario, que ha omplit la façana de casa seua, enfront de l'ajuntament, de blaveres i espanyoles, de gom a gom, i perquè no disposa de més metres de balconada, en un clar gest de rèplica. Estem, doncs, com al final dels anys setanta, fent guerra de banderes. No hem avançat un pam.

En política són importants les idees, la gestió, el projecte, i els sentiments, però també la forma de fer les coses. El gest de fer onejar la senyera en solitari al balcó institucional va a generar una confrontació cívica innecessària a Simat, que és precisament el que deu evitar tot polític que es considere bon gestor.

Si es vol donar normalitat a l'ús de la nostra ensenya nacional, s'ha de fer des del consens, i sobretot revestint el gest de legalitat, que per a això es governa amb majoria a la institució. És precisament el que demanava Arc Iris en una de les mocions que l'alcalde va impedir debatre al darrer ple. Arc Iris proposava declarar bandera local la senyera amb l'escut de Simat, i a més proposava aprovar-ho amb motiu del Nou d'Octubre. D'eixa manera la senyera havera onejat al balcó institucional sense generar tant de rebuig ni tanta confrontació, i sobretot ho havera fet revestida de legalitat.

Eladi Mainar s'ha deixat portar pel valencianisme passat de rosca i nostàlgic dels seus socis de govern. El nou valencianisme polític no està per reeditar episodis dels anys setanta, sinó que les formes modernes de fer política des de la perspectiva valenciana han de procurar, a més de llengua i bandera, progrés, dinamisme econòmic, llocs de treball, alternatives d'oci, benestar, i atenció social. Potser aleshores, els ciutadans accepten com a normal el que hauria de ser normal, l'ús institucional de la senyera. Però de res serveix generar confrontació cívica amb els símbols nacionals si els veïns de Simat només contemplen al seu voltant atur, ruïna agrícola, manca de perspectives, robatoris, paralització del polígon industrial, escoletes sense menjador ni condicions, etc.

Hi ha altra forma de fer les coses, que és la intel.ligent. El govern local no ha fet altra cosa amb aquest gest que revifar el rebuig cap als símbols nacionals. És a dir, si hi havia alguna forma de que els veïns acceptaren com a normal la nostra bandera nacional, no era aquesta.