Vorera intransitable a un carrer del Ravalet.
El Ravalet. A totes les viles i ciutats, el Raval és el cor, la part més noble, més antiga, més tradicional, el nucli més cuidat. A Simat, però, ser ravaler ha estat des de sempre una condició pejorativa. Sempre s'ha viscut d'esquenes al Ravalet, sempre se l'ha deixat de banda. I les polítiques municipals no han contribuït a capgirar eixa relació d'indiferècia.
El Ravalet, per definició la part més antiga, on s'hi van construir les primeres cases, sofreix el mateix mal que la resta del casc antic, i que Arc Iris ha vingut denunciant al llarg d'una relació de reportatges que arriba al cinqué capítol.
Com s'aprecia a la imatge presa al final del carrer dels Brolls, a la confluència del camí del mateix nom, hi ha voreres intransitables i solars sense tancar, per no parlar d'allò que no ix a la imatge, com ara desenes de cases abandonades, sobretot al carrer del Toro, per a Arc Iris el carrer més bonic de Simat.
Des que als anys cinquanta es van formigonar els carrers, no s'ha invertit res a la part vella del poble, i el resultat és el que estem denunciant ara, una zona urbanísticament degradada. I ara per ara la degradació és només urbanística, però de continuar sense inversions la degradació serà també social, i aleshores no tindrà remei.
3 comentaris:
tranquils jo no se perque es poseu nerviosos ... pues ara vindra el dels 12.000 € i tot ho arregrará jajajajajajajaja
Reialment, veient la seqüència de fotos, Simat podria servir d'escenari perfecte per a rodar una pel.lícula ambientada en els temps de Primo de Rivera. Penseu-s'ho. Convertim Simat en un decorat de cinema. Potser ahí estiga el futur econòmic del nostre poble.
Així m'agrada
Que la crítica, en lloc d'insults i acritud, siga rebuda amb una bona dosi d'humor.
Segurament les coses anirien millor.
Perquè el problema no és la crítica: El problema és lo que genera la crítica.
Publica un comentari a l'entrada