FOTO 1: Cases al carrer del Calvari. Una d'elles es fa servir per a tancar gossos conillers.
FOTO 2: Cases a la cantonada del carrer del Pou amb Travessia del carrer de l'Om. Es fan servir per a criar coloms.
FOTO 3: Corral d'Emilio. Alqueria típica de llauradors pegada al casc urbà. De fet, té l'adreça al carrer Pintor Sorolla. Es fa servir per a tancar gossos conillers.
FOTO 4: Casa típica de fa més d'un segle ubicada al Carrer de Sant Antoni. Es fa servir per a tancar un cavall.
Que l'Ajuntament no ha incentivat ni ara ni mai l'ocupació d'habitatges al casc antic de Simat és una evidència. Més bé ho ha desincentivat promovent noves zones urbanes a la vora del riu. El resultat ha estat un progressiu abandó de la part vella del poble i un èxode cap a la part baixa. I la consequüència, centenars d'habitatges desocupats, degradant-se i perdent el seu valor.
L'única cosa que s'ha fet al respecte va ser anunciar per ban l'any 2007 l'existència d'ajudes de la Generalitat per a la rehabilitació d'habitatges. Res més.
Arc Iris ja va denunciar a la campanya de les eleccions municipals de 2003, en ple debat del camp de golf, l'existència de 600 cases desocupades als casc antic, una xifra extreta de dades oficials.
I el pitjor és que algunes d'aquestes cases són ben antigues i tenen per tant un valor afegit, encara que si ningú hi posa remei, cauran a trossos.
Les polítiques urbanístiques que s'han practicat des de l'Ajuntament de Simat no han estat mai dirigides a protegir els immobles singulars, ni a unificar la tipologia de les cases típiques del casc antic del nostre poble, ni a retindre la població a la part vella de Simat. Ans al contrari, s'han desatés els serveis públics i s'ha desincentivat l'activitat. Hui per hui, no hi ha cap tenda de cap tipus, literalment ninguna, més amunt del carrer Major, la qual cosa fa difícil viure al casc antic. Ni tan sols un bar. La cosa no millora tampoc quan parlem de serveis públics u ofertes d'oci. No hi ha cap servei públic més amunt del carrer Major, ni sanitari, ni educatiu, ni cultural, ni de res. I quan es programa alguna activitat cultural o festiva mai es fa més amunt del carrer Major.
Per tant, estan convidant als veïns del casc antic a abanonar les seues cases i a comprar-se un pis a Manhattan, mentre les cases i els carrers dels nostres avantpassats es degraden.
L'única cosa que s'ha fet al respecte va ser anunciar per ban l'any 2007 l'existència d'ajudes de la Generalitat per a la rehabilitació d'habitatges. Res més.
Arc Iris ja va denunciar a la campanya de les eleccions municipals de 2003, en ple debat del camp de golf, l'existència de 600 cases desocupades als casc antic, una xifra extreta de dades oficials.
I el pitjor és que algunes d'aquestes cases són ben antigues i tenen per tant un valor afegit, encara que si ningú hi posa remei, cauran a trossos.
Les polítiques urbanístiques que s'han practicat des de l'Ajuntament de Simat no han estat mai dirigides a protegir els immobles singulars, ni a unificar la tipologia de les cases típiques del casc antic del nostre poble, ni a retindre la població a la part vella de Simat. Ans al contrari, s'han desatés els serveis públics i s'ha desincentivat l'activitat. Hui per hui, no hi ha cap tenda de cap tipus, literalment ninguna, més amunt del carrer Major, la qual cosa fa difícil viure al casc antic. Ni tan sols un bar. La cosa no millora tampoc quan parlem de serveis públics u ofertes d'oci. No hi ha cap servei públic més amunt del carrer Major, ni sanitari, ni educatiu, ni cultural, ni de res. I quan es programa alguna activitat cultural o festiva mai es fa més amunt del carrer Major.
Per tant, estan convidant als veïns del casc antic a abanonar les seues cases i a comprar-se un pis a Manhattan, mentre les cases i els carrers dels nostres avantpassats es degraden.
I la pregunta que fa Arc Iris és la següent: Algú pot tindre interés en que els veïns de Simat abandonen les cases de tota la vida i es compren un pis a Manhattan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada