divendres, 31 d’octubre del 2008

CONCLUSIONS SOBRE LA SÈRIE DEL CASC ANTIC


SIMAT (com per a fer una postal, vaja)
.
Arc Iris vol fer una reflexió a manera de conclusió extreta de la sèrie de deu reportatges que ha publicat els darrers dies a aquesta web sobre el deteriorament urbanístic del casc antic de Simat.
En primer lloc, cal destacar una evidència. Des que a l'any 1960 s'hi va construir el clavegaram, tal com ho atesten les tapes metàl.liques dels col.lectors, cap govern municipal d'aleshores ençà ha posat un cèntim al casc antic.
La conseqüència d'això ha estat un progressiu deteriorament urbanístic al que si ningú hi posa remei, esdevindrà en deteriorament social, i en últim extrem en marginalitat, perquè de seguir com ara, només triaran el casc antic per a viure aquells que no puguen fer-ho a altre barri.
Les polítiques practicades pels governs locals des de la reinstauració de la democràcia han desatés absolutament la part vella del poble, i més bé han convidat als veïns a abandonar les seues cases de tota la vida. Només hi ha uns pocs exemples de parelles joves que s'hi han instal.lat els darrers anys al casc antic en habitatges rehabilitats o de nova planta. La tendència, però, apunta a un ràpid envelliment de la població.
Tots els serveis públics i privats, ofertes culturals i d'oci, i zones verdes i d'esbarjo, estan fora del casc antic. Només el Forn de la Cota resisteix. A tot el casc antic no hi ha una sola zona verda, cap zona on passejar, cap tenda, cap bar, cap opció de practicar esport, i molt menys cap servei públic. Però no es tracta només d'això. A més, el deteriorament urbanístic es pot apreciar a les voreres impracticables, estretes i desfetes, cases en ruïnes, espais públics abandonats, carrers sense asfaltar, etc. Al casc antic se l'ha tractat amb menyspreu, i es pot dir que els governs municipals li han donat l'esquena.
Cal una intervenció urgent i planificada a llarg termini, però sense més demora. Deixar passar més temps serà una irresponsabilitat política. La resposta oficial a la sèrie de deu reportatges publicada per Arc Iris ha estat que un ajuntament amb un pressupost com el e Simat no pot fer front a la inversió que requereix la recuperació del casc antic. Per a Arc Iris, però, no és excusa. Es pot començar a planificar a deu anys vista. Primer es redacten els projectes, i després es busca finançament. La Generalitat té programes per a la rehabilitació de cascs antics, i Simat seria preferent per la seua condició de municipi turístic. Ara bé, cal voluntat política. El govern local de torn, siga quin siga, no pot romandre creuat de braços.
Tot i això, l'ajuntament de Simat té més de dos milios d'euros de pressupost, vora 350 milios de les antigues pessetes. Algun percentatge de la inversió real es podrà destinar a la recuperació paulatina del nostre poble vell. És una qüestió de voluntat.
Per a estimular aquesta acció política, Arc Iris anuncia que impulsarà la creació d'una Associació de Veïns del Casc Antic de Simat amb l'objectiu principal de reivindicar. De reivindicar tot allò que s'ha negat al casc antic al llarg de decennis. És el dret dels veïns.
Per últim, Arc Iris fa saber que els dies 4, 5 i 6 de novembre Simat acull un important congrés internacional sobre rehabilitació de centres històrics organitzat per l'entitat Archival, declarada d'interés públic pel Ministeri de l'Interior, i dedicada a la recuperació dels centres històric. Eixe congrés pot ser un bon punt de partida per a reflexionar sobre l'estat del centre històric del nostre municipi. Arc Iris aprofitarà l'avinentesa per a presentar al marc del congrés la nova Associació de Veïns del Casc Antic.