El mític carrer del Pou és únic, peculiar i excepcional. Únic perquè inclou la plaça que conté l'únic pou públic que resta a Simat, un element singular que bé podria explotar-se com atractiu turístic al context d'una ruta urbana amb una mínima intervenció urbanística que posara en valor eixe element i el seu entorn.
Lluny d'això, el pou que dóna nom al carrer serveix ara i des de fa anys de punt de recolzament d'un contenidor de fem, i amb tan mal gust que fins i tot està assenyalat amb pintura el lloc que ha d'ocupar el contenidor, pegat al pou. De sort que hi tenim el pou, perquè si no el contenidor rodaria carrer avall.
La manca de sensibilitat és evident. A més, a la resta de carrer tampoc s'ha tingut gaire cura. El carrer del Pou acabava a l'extrem superior amb unes escales que garantien la condició de zona de vianants. L'escala va desaparéixer fá més d'una dècada, i tot i això, el carrer segueix sent de vianants perquè un pivot impedeix el pas de vehicles a l'alte extrem, on s'estreta el carrer del Pou. Aleshores, perquè es va fer desaparéixer l'escala?
Tot un seguit de despropòsits que fa que un carrer amb atractiu, un racó dels més tranquils de Simat, haja perdut tot el seu encant.
1 comentari:
Els d'arciris sou hòmens i dones de poca fe.
Ara el nostre super-regidor ( d'urbanisme entre altres coses ) ens donarà la solució, com l'ha donat sempre,servisca com botó de mostra la seua brillant actuació professional en la cooperativa " la Valldigna"
¡ Salva'ns Ssuperrr-regidor!
Publica un comentari a l'entrada