PRIMER ANIVERSARI DE LA WEB: UNA EINA CARREGADA DE FUTUR

Un article de VÍCTOR MANSANET I BOÏGUES

Regidor d'EUPV-Arc Iris a l'Ajuntament de Simat

Vull expressar la més sincera felicitació pel primer aniversari del diari electrònic que Arc Iris publica en el seu —el nostre— blog, i també per l’encert en el seu contingut informatiu, disseny gràfic, estructura i línia editorial, adient al progrma ideològic de l’Agrupació. Tan de bo puguem celebrar aquest aniversari any rere any. Tenim motius per a sentir-nos-en orgullosos i satisfets per un treball que, des d’ací, em complau reconéixer.
No és fàcil en una època com aquesta, i amb els recursos tan humils que disposem, mantindre una presència activa en la xarxa amb el rigor i la qualitat que ens ofereix el blog d’Arc Iris, però crec que quan les coses es fan amb vocació, sentit de la responsabilitat i amb esperit de servei, els resultats han de ser indefectiblement positius, i no només per als que fan el treball diari, sinó també per als que se’n beneficien, és a dir, els lectors i les lectores.
És ben cert que la informació —qualsevol informació— desperta comentaris, alguns dels quals no agraden, sobretot si s’amaguen darrere d’un anònim, però això també ens serveix per fer-nos autocrítica i corregir errors —i també, en alguns casos, per a traure’ns de polleguera! Tanmateix, nosaltres som tolerants i com a éssers humans, ens podem equivocar, per bé que el nostre objectiu és només informar, crear-hi opinió i prestar un servei bàsic, però com diu el refrany, no sempre plou a gust de tots. Evidentment, ens repugna l’insult, la difamació, la mentida o el victimisme, perquè van en contra dels nostres principis. Exercim la crítica, el dret a informar i opinar —que és, al remat, el que fa aquest blog—, tot i que eixa crítica, eixa informació i eixa opinió no agrada a tothom. Normal La gent es lliure de llegir i interpretar les notícies com vullga —o com li deixe la seua capacitat d’aprehensió.

Llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és un dret conquerit amb sang, suor i llàgrimes. I la nostra obligació, com a demòcrates compromesos amb l’emancipació de les persones i els col·lectius humans i la transformació de la societat,, és defensar aquest dret per a nosaltres i per als altres, fins i tot aquells que ens insulten o denigren. No ens fa vergonya de dir allò que no ens fa vergonya de pensar, i amb aquest lema hem aconseguit una acceptació inusitada. Tenim esperança, doncs, que les coses puguen canviar —han de canviar—; nosaltres aportem el nostre espai de llibertat per ajudar a construir un món d’esperança, i constribuïm en el sentit que li conferia el periodista i escriptor sicilià Leonardo Sciascia: “L’esperança està en seguir la veritat, viure segons la raó, i en tindre valor per a dir les coses que alguns no volen saber”.
Aconseguir mantindre’s un any en la xarxa i assolir el primer lloc en el rànquing local de nombre d’entrades a aquest blog resulta tot un mèrit i la prova palpable d’un èxit que hem de reconéixer. Això certifica la consolidació d’un projecte que ha tingut el coratge i la valentia de “competir” amb altres iniciatives que potser disposen de més recursos —els recursos que faciliten els diners de qui ostenta el poder—, però no tenen més talent ni més imaginació. No sempre, però, el poder és signe de victòria. Aquesta pàgina demostra que la “guerrilla” electrònica que practica Arc Iris també venç, i el que és millor, convenç. Emulant el poeta, aquest blog és una eina de treball carregada de futur.
Anys i anys, per molts anys. Salut i República!