La simatera Maria del Carme Girau va recollir ahir el premi Ovidi a la música en valencià, en un acte celebrat al teatre Micalet de València correponent a la novena edició dels guardons, i al que van assistir l’alcalde, Sebastián Mahiques.
Girau ha rebut per unanimitat el Premi Ovidi a l’aportació artística a la música en valencià. Girau, nascuda a Simat en 1940, va participar de forma activa en el grup Els Setze Jutges, al qual es va integrar l’any 1964. Va editar en aquells anys tres EP de quatre temes cada un que recollien cançons pròpies i temes populars com L’hereu Riera i Cançó de bressol. Al final dels seixanta i acabats els estudis universitaris, va abandonar la cançó per dedicar-se a la seua professió, farmacèutica. Tot i el seu pas breu per la Nova Cançó fou una dona pionera i la primera valenciana d’aquell moviment. Joan Fuster li va dedicar un text el 1966 en la presentació d’un dels seus EP. L’any 1998, el cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició de la discografia completa en la seua productora.
Els premis Ovidi són el principal suport a la contínua aparició de nous grups musicals, la diversitat d’estils i recursos artístics, la consolidació dels autors joves emergents, així com la incipient industria del sector –segells discogràfics, agències de management, estudis d’enregistrament-, la qual cosa permet afirmar, com han assenyalat els principals crítics, que ens trobem en un moment excel·lent de la música en valencià quant a creativitat i dinamisme, un moment dolç que tan sols es fa agre per la manca de suport de les institucions públiques valencianes i de la Radiotelevisió Valenciana.
A més dels premis a la música, al disseny i al vídeoclip que lliuren els jurats corresponents, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià, lliura cada any dos premis: un per a distingir aquells l’aportació artística dels qual haja significat una fita important per a la nostra música, i un altre per a reconéixer la persona, mitjà o institució que haja destacat pel seu suport a la música en valencià.
El premi al suport a la música en valencià s’ha atorgat enguany per unanimitat a la periodista radiofònica Amàlia Garrigós, el compromís de la qual amb la música del País Valencià ha permés un millor coneixement de les novetats i dels concerts dels músics valencians. El seu programa a Ràdio 9 Alta Fidelitat ha sigut un referent pel qual han passat el bo i millor de la música en valencià. Ella ha fet possible que a les ones del mitjà públic que més hauria d’haver ajudat la música en valencià, la RTVV, s’obrira una finestreta per la qual es podia escoltar la nostra música. El COM aprecia el seu esforç alhora que lamenta que haja perdut el seu lloc de treball en un ERO cruel que anuncia la liquidació dels mitjans publics del País Valencià.
3 comentaris:
Estanqueres a la font gran, bous al carrer, misses i processons. També hi haurà coples i sarsueles a la plaça? Pensem eixir alguna vegada de l'atzukak fascistoide i les seues tradicions? Podriem fer unes festes més acord amb els simaters/es? O és que som allò que ens han fet creure durant el 40 anys i els que portem ja d'estafada transició? No hi ha més alternatives? M'agradaria saber la vostra opinió. Gràcies CFT
Apunteu el que dic: D'ací no molt de temps es tornaran a fer les mateixes festes que als anys 60, 70 amb les reines de festes incloses, cornetes i tambors, etc. Estem tornant arrere, i la gent tan contenta. Està donant resultat la propaganda de la Roja i la Rojita, Nadal, Alonso i tots els símbols que fan la gran Espanya. Esta Espanya que ja no té més aguant, marxem prompte o ens acabaran de destruir. Tant se val que siga monarquica que republicana Espanya no m'apanya, encara que als editors d'este diari si els apanya la repulicana, la qual cosa respecte.
A mi no m'apanya res que s'amague darrere de paraules com "país", "nación" o "patria" perque hi han interessos que res tenen a vore amb la gent de peu. Però entenc que una república és un passet endavant en el sentit de poder triar a qui deu administrar lo de tots.
Però la república no és la meta, ni el final del camí. La república sols és una etapa més en el camí que ens porte a que la gent puga controlar la seues pròpies vides.
Publica un comentari a l'entrada