DISCURS DE VÍCTOR MANSANET AL PLE D'ELECCIÓ DE L'ALCALDESSA DEL BLOCiU

El nostre vot és NO, perquè a nosaltres no ens mou cap encàrrec per part de l’interés partidista. És un NO crític i constructiu que naix d’un acte de rebel·lia. No volem ser còmplices d’aquest tripijoc absurd ni d’un equivoc absolut que resulta per a tots nosaltres una evidència unívoca: manar per manar. És un NO d’esperança cap al futur de Simat, perquè un poble que mira el seu futur, acaba per trobar-se’l.
No ens agradaria que algú, i encara menys la candidata a alcaldessa, interprete el nostre NO com una cosa personal. Nosaltres no podem, ni devem, votar una alcaldessa que ha basat tota la seua discreta i escassa gestió en l’obtenció d’un càrrec, el més important del municipi. No podem, ni devem, ni volem votar una alcaldessa que ha aportat ben poc, o quasi res, a la gestió del govern local. No volem ni devem donar la nostra confiança a una alcaldessa que ha incomplit el codi ètic que ella mateixa, amb el seu vot, va recolzar (assistència ostentosa a les processons religioses, aprovació de despeses de més de 7.000 euros en telefonia mòbil, certa deixadesa institucional i poc rigor a l’hora de portar endavant mesures del programa electoral).
No votarem una candidata que assumeix el paper de simple comparsa d’un govern del qual ella mateixa desconfia i en què hi ha persones que ha criticat fins i tot en algun article d’opinió. No donem suport a una candidata el grup municipal de la qual ha actuat en aquest Consistori amb favoritismes, caos organitzatiu, irresponsabilitat, ús partidista i privatiu d’informació generada per l’Ajuntament i complicitat amb actuacions refractàries com la retirada del nomenclàtor urbà d’un carrer dedicat al grup musicovocal Al Tall que prèviament havia sigut aprovat amb els propis vots del Bloc.
La nova alcaldessa s’ha trobat amb una Agenda 21 que li han fet gràcies a l’impuls d’Arc Iris. Però no sap què fer-ne amb les conclusions de l’informe socioeconòmic. El grup d’EU-Arc Iris ha insistit que l’Agenda 21 ha de ser l’eix que mou la política urbanística i de medi ambient de Simat. Aquest instrument és la garantia d’un futur millor i sostenible que estem obligats a conservar per als nostres fills i filles. Un futur que ha d’estar presidit per la convivència i la participació democràtica, la qualitat de vida i el respecte i promoció dels nostres valors culturals i paisatgístics.
La nova alcaldessa no s’ha distingit pel diàleg amb l’oposició, ni sembla estar massa assabentada de la legalitat urbanística en vigor i que justifica la incoherència del seu grup amb ínfules pamfletàries i paragrafades demagògiques. L’alcaldessa viu allunyada de la realitat quotidiana de Simat i el seu grup no s’ha prodigat en la presentació de mocions ni en marcar una línia d’actuacions en les seues àrees de responsabilitat (Participació Ciutadana i Dona), sent superada en iniciatives, moltíssimes vegades, pels seus socis de govern.
A més a més, per dignitat i per higiene democràtica, no volem ni podem votar la representant d’un partit, el BNV, que ha basat la seua darrera trajectòria amb contínues deslleialtats envers els seus socis accidentals; un partit que acull trànsfugues sense escrúpols i practica l’expoliació política com a arma per a aconseguir alguna renda institucional i algun que altre vot electoral. Un partit que sura entre la mar de la indefinició ideològica i que atia el foc de la cerimònia de la confusió fins a extrems d’autèntica ridiculesa. Un partit, al capdavall, que llevat d’algunes honoroses excepcions, ha capgirat el seu rumb cap a posicions d’autèntica formació regionalista i neoliberal.
Per a finalitzar, haig de confessar que l’acte que avui s’oficia ací és, ni més ni menys, la conseqüència d’una fatuïtat provocada per un pacte de conveniència que serveix, almenys, per conéixer fins a on pot arribar la hipocresia dels uns i l’ambició personal de determinats gestor públics que, tot i disposar de quasi el 80% del pressupost, ha demostrat amb escreix la seua incapacitat i la seua mediocritat per a administrar els diners dels nostres conveïns i conveïnes. No debades, “Cadascú en la seua òrbita i segons les seues forces, intenta procursar-se això: una vanitat satisfeta”. Així ho afirmava Joan Fuster. I tenia raó.