Un article de Víctor Mansanet, Pere Alberola i Toni Vercher
Nacionalistes d'Esquerres d'EUPV
El 25 d'abril de 1707 les tropes de Felip V de Borbó van vèncer l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Aùstria en una batalla de la qual fa testimoniatge el grup musicovocal Al Tall en la cèlebre cantata Quan el mal ve d'Almansa. Aquella desfeta històrica significà la pèrdua dels Furs, expressió juridicopolítica de la sobirania nacional del País Valencià. Avui, els efectes de l'esmentat conflicte encara perduren per culpa, en gran part, de la deslleialtat de governs de tota mena. Aquests governs s'han reafirmat en l'Espanya una, única i uniforme -això sí, amb tots els condiments regionalistes i de simple descentralització administrativa- que esdevé no només estat, sinó una ideologia amb tendència a l'autoritarisme.
En els darrers anys, i també sota un rei Borbó, s'ha barrat el pas al feble redreçament nacional del nostre país amb actuacions i decisions maldestres. Recordem, a tall d'exemples, les penoses actuacions perpetrades pel Consell de la Generalitat Valenciana, o la concepció reduccionista que el govern central -de distint signe, però amb la mateixa idea d'Espanya- té del nostre àmbit nacional. La desnaturalització de l'Estatut de Catalunya a les Corts espanyoles i la parsimoniosa peregrinació del text pel Tribunal Constitucional constaten aquest fet. Alguns altres exemples marquen l'actualitat més immediata, com ara la marginació dels intèrprets en valencià, els enfrontaments amb la Universitat, les censures inquisitorials d'exposicions fotogràfiques, la destrossa urbanística en barris tradicionals com El Cabanyal, la vulgarització i reducció a la mínima expressió de la nostre llengua, la manipulació dels mitjans de comunicació públics, la depredació del nostre territori o l'activitat impune de grups xenòfobs pertot arreu.
El País Valencià no és etern, és clar. Fins i tot pot desaparèixer o quedar reduït a una mera denominació geogràfica, folklòrica i insubstancial. Això no és impossible, tret que els valencians amb més o menys consciència nacional fem front als intents d'anihilació, d'asfíxia quotidiana amb els quals pretenen neutralitzar-nos com a poble diferenciat i amb una personalitat pròpia. Cada renúncia pròpia adoba el camí de la marcha triunfal al ritme de la qual desfilen els sectors més reaccionaris, rancis i antivalencians de la nostra societat. Per a frenar aquest procés, els nacionalistes d'esquerres d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) volem unir la resistència democràtica i la valencianista; la perspectiva de l'alliberament humà, amb la de l'alliberament nacional.
Model federal asimètric
La construcció d'un País Valencià sobirà comporta l'avanç local de les lluites altermundistes i les resistències a la globalització neoliberal; les resistències socials bastides des dels moviments de defensa del territori i contra l'especulació urbanística; les lluites per la nostra llengua i la recuperació de la nostra identitat nacional; l'aplicació urgent de mesures per combatre la crisi laboral, la falta d'ocupació i d'una vivenda digna, i la precarietat en el treball. Així mateix, aspirem a una nova relació entre els pobles i nacions de l'Estat espanyol per superar el conflictiu, insuficient i confús "estat de les autonomies" tutelat pel franquisme post mortem i somogut per vergonyoses corrupcions polítiques. En definitiva, cal impulsar i trobar el marc de col·laboració amb els pobles i nacions de l'Estat que també vulguen fer possible un model federal asimètric, plurinacional o confederal.
Sobirania, participació, autogestió, socialisme, sostenibilitat i dignitat nacional formen l'eix que mou els nacionalistes d'esquerres d'EUPV, els quals reclamem la modificació immediata de la LOFCA en la perspectiva d'arribar als concerts econòmics solidaris com a fórmula que garantix la suficiència financera i la solidaritat entre els pobles; la rebaixa del percentatge del 5 al 3% per accedir a les Corts Valencianes, igualant-lo a la realitat jurídica i estatutària de la resta d'estatuts d'autonomia "pluriprovincials" en el marc d'una llei electoral justa; l'aplicació del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública; el reconeixement explícit en l'Estatut de la denominació de País Valencià per tal de defugir de qualificacions neutres -que no neutrals- i despersonalitzadores, com ara "regió valenciana" "comunitat" o "Llevant"; de la simbologia històrica valenciana i d'una televisió sense fronteres. Apostem alhora per la participació del País Valencià en l'aplicació de les polítiques europees en la nostra terra. Cal desplegar l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia mitjançant una llei de comarcalització que elimine els organismes públics provincials i traspasse les seues competències als consells comarcals i a la Generalitat.
Sostenim un nacionalisme d'esquerres, cívic i pluralista, confrontat al nacionalisme espanyol excloent i exacerbat predominant entre la classe que hui ostenta la representació institucional i economicofinancera. És a dir, assistim com a protagonistes actius de la nostra pròpia història a un escenari on es lliuren noves "batalles d'Almansa" contra el poder financer, econòmic, militar, eclesiàstic i mediàtic que exerceix el nacionalisme espanyolista des de Madrid. Ja ho afirmava Joan Fuster: "Una projecció aproximativament 'científica' hauria d'enfrontar-se amb la mola dreto-esquerrana de l'espanyolisme". I eixa projecció passa necessàriament per una esquerra nacional, plural, alternativa i crítica fins i tot amb la mateixa esquerra.
En els darrers anys, i també sota un rei Borbó, s'ha barrat el pas al feble redreçament nacional del nostre país amb actuacions i decisions maldestres. Recordem, a tall d'exemples, les penoses actuacions perpetrades pel Consell de la Generalitat Valenciana, o la concepció reduccionista que el govern central -de distint signe, però amb la mateixa idea d'Espanya- té del nostre àmbit nacional. La desnaturalització de l'Estatut de Catalunya a les Corts espanyoles i la parsimoniosa peregrinació del text pel Tribunal Constitucional constaten aquest fet. Alguns altres exemples marquen l'actualitat més immediata, com ara la marginació dels intèrprets en valencià, els enfrontaments amb la Universitat, les censures inquisitorials d'exposicions fotogràfiques, la destrossa urbanística en barris tradicionals com El Cabanyal, la vulgarització i reducció a la mínima expressió de la nostre llengua, la manipulació dels mitjans de comunicació públics, la depredació del nostre territori o l'activitat impune de grups xenòfobs pertot arreu.
El País Valencià no és etern, és clar. Fins i tot pot desaparèixer o quedar reduït a una mera denominació geogràfica, folklòrica i insubstancial. Això no és impossible, tret que els valencians amb més o menys consciència nacional fem front als intents d'anihilació, d'asfíxia quotidiana amb els quals pretenen neutralitzar-nos com a poble diferenciat i amb una personalitat pròpia. Cada renúncia pròpia adoba el camí de la marcha triunfal al ritme de la qual desfilen els sectors més reaccionaris, rancis i antivalencians de la nostra societat. Per a frenar aquest procés, els nacionalistes d'esquerres d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) volem unir la resistència democràtica i la valencianista; la perspectiva de l'alliberament humà, amb la de l'alliberament nacional.
Model federal asimètric
La construcció d'un País Valencià sobirà comporta l'avanç local de les lluites altermundistes i les resistències a la globalització neoliberal; les resistències socials bastides des dels moviments de defensa del territori i contra l'especulació urbanística; les lluites per la nostra llengua i la recuperació de la nostra identitat nacional; l'aplicació urgent de mesures per combatre la crisi laboral, la falta d'ocupació i d'una vivenda digna, i la precarietat en el treball. Així mateix, aspirem a una nova relació entre els pobles i nacions de l'Estat espanyol per superar el conflictiu, insuficient i confús "estat de les autonomies" tutelat pel franquisme post mortem i somogut per vergonyoses corrupcions polítiques. En definitiva, cal impulsar i trobar el marc de col·laboració amb els pobles i nacions de l'Estat que també vulguen fer possible un model federal asimètric, plurinacional o confederal.
Sobirania, participació, autogestió, socialisme, sostenibilitat i dignitat nacional formen l'eix que mou els nacionalistes d'esquerres d'EUPV, els quals reclamem la modificació immediata de la LOFCA en la perspectiva d'arribar als concerts econòmics solidaris com a fórmula que garantix la suficiència financera i la solidaritat entre els pobles; la rebaixa del percentatge del 5 al 3% per accedir a les Corts Valencianes, igualant-lo a la realitat jurídica i estatutària de la resta d'estatuts d'autonomia "pluriprovincials" en el marc d'una llei electoral justa; l'aplicació del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública; el reconeixement explícit en l'Estatut de la denominació de País Valencià per tal de defugir de qualificacions neutres -que no neutrals- i despersonalitzadores, com ara "regió valenciana" "comunitat" o "Llevant"; de la simbologia històrica valenciana i d'una televisió sense fronteres. Apostem alhora per la participació del País Valencià en l'aplicació de les polítiques europees en la nostra terra. Cal desplegar l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia mitjançant una llei de comarcalització que elimine els organismes públics provincials i traspasse les seues competències als consells comarcals i a la Generalitat.
Sostenim un nacionalisme d'esquerres, cívic i pluralista, confrontat al nacionalisme espanyol excloent i exacerbat predominant entre la classe que hui ostenta la representació institucional i economicofinancera. És a dir, assistim com a protagonistes actius de la nostra pròpia història a un escenari on es lliuren noves "batalles d'Almansa" contra el poder financer, econòmic, militar, eclesiàstic i mediàtic que exerceix el nacionalisme espanyolista des de Madrid. Ja ho afirmava Joan Fuster: "Una projecció aproximativament 'científica' hauria d'enfrontar-se amb la mola dreto-esquerrana de l'espanyolisme". I eixa projecció passa necessàriament per una esquerra nacional, plural, alternativa i crítica fins i tot amb la mateixa esquerra.
17 comentaris:
Pues Víctor, amb un partit del centre d'Espanya i comunista (per a totes les regions el mateix) no lluitaras molt amic.
Este tipus de coses si que les firmeu, no? pero quan comenceu amb insults i malnoms no doneu la cara.
Molt bon article Victor.
Sols tens que fixar-te amb els comentaris per a donar-te compte de que ja no tenen un altra crítica.
Ah, i dels insults dir que els que mes insulten, inclús a tu mateix, son molts dels senyors "comentaristes".
Com es menja aixó de formar part d'un partit espanyol, i voler defensar tot el de valencia.
Es menja aixina: nyam, nyam. Perquè si haguérem d'esperar a menjar del que ha acongeguit el Bloc-UPV als darrers vint-i-cinc anys, ens haguérem mort de pena. Nyam, nyam. Per defensar res, primer s'ha d'estar en condicions de defensar-ho, i no ocupar el temps furtant escons a les Corts i alcaldies als ajuntaments, i pactant amb trànsfugues. Ale xato, a gaudir, i a l'altra sigues més intel.ligent.
Si espanya fora un donut, el partit dels trigos no existiria!!!
I tu series in "croissant".
Que feu per esta web amb quatribarraes??? Na bona bandera d'Espanya es lo que vos para be.
I a tu una bandera pirata és la que t'aniria bé.
Ja tenim al que CERTIFICA qui pot portar una bandera o una altra.
Com sempre, hi ha gent que es creu la dipositaria de les esències patries.
I en això son iguals tots els nacionalistes, siguen espanyols, catalans, gallecs o valencians.
Ës menja d'altra manera,nasut sabut,predicant d'una forma i actuant com espanyols i a les ordres del que US DICTEN des de Madriddd.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
EIXOS SOU TOTS ELS ESPANYOLS QUE NO VOLEU DEFENSAR AL NOSTRE PAIS.
27 d’abril de 2010 14:47 - tu eres el que callava quan Arc Iris parlava de la blavera, no? i ara vas de hippie
que te que vore l'homofobia amb el comentari de les 8:26? Si et pareix digues dis-li pederasta, machista i racista ara que estas.
Més respecte a la bandera pirata.
Els autèntics lladres porten altres banderes.
I n'hi han per tots els llocs i de tots els colors.
homofòb, maxista i pederàstia .... A LA PRESÓ !!!! espere estigues content
"la mamada a no se qui..." en eixe context, és a més d'homòfob, groller, de mal gust i propi del perfil del personatge que insulta sense signar, segurament un dels gossos ladres contractats pel BLOC
No tinc res contra els hippies, però de hippie res.
Els nacionalistes actuen igual a tots els llocs.
I si no pregunta-li als nacionalistes de la Vall d'Aran fins on estan del nacionalisme català.
Pregunta'ls sobre les dificultats que no paren de posar-li al aranès, davant l'abrumadora presència del català.
per eixa regla de tres, si insultes (diguent "tonto" per exemple) a una persona de pell blanca eres un maleducat, pero si insultes a una persona de color eres un maleducat i racista.
P.D.: i si és una dona de color maleducat, racista i masclista. Ole tus huevos!!!
Publica un comentari a l'entrada