AL TALL ESTRENA A SIMAT LA LLETRA DE LA MUIXERANGA

Ha estat un bon final de festes. L'actuació d'Al Tall aquesta nit a la Font Gran ha tancat les festes amb una mescla de nostàlgia, compromís, bona música i complicitat. El públic estava pagat, i Vicent Torrent i companyia estaven a gust. Se'ls notava. Estaven a gust perquè mai havien actuat a Simat, estaven a gust perquè el públic estava tan lluirat com a qualsevol de les festes de les llibertats nacionals, estaven a gust perquè entre el públic estava el seu biógraf i amic, Víctor Mansanet, i també Carme Girau, i Mila Brines, als que Vicent Torrent ha volgut esmentar des de l'escenari.

I estava gairebé tota la corporació: el nou alcalde, el nou segon alcalde, la futura alcadessa, l'exalcalde i l'exsegona alcaldessa. Si per alcaldes no serà. Tots atribuint-se el fet d'haver portat per primera vegada Al Tall a Simat. Però Al Tall no l'ha portat cap alcalde, l'ha portat humil i silenciosament el seu biògraf simater, que a més també és regidor, i que a més va tindre l'habilitat de convéncer al PP.

Ha estat una nit estranya, tan estranya com vore a Eleu el de Benifairó ballant amb un terç a una mà i l'i-phone a l'altra immortalitzant l'actuació. Els més antics seguidors d'Al Tall també han entrat a l'era digital.

Maria Toledo disfrutava a peu d'escenari, i el Bloc de Simat, amb l'alcaldessa en potència al capdavant, envaïa un pas de vianants a la part alta de la Font, instal.lats amb tot el mobiliari.

I amb tot això, Al Tall ha estat agraït. Ens ha regalat amb la lletra que li ha posat a la Muixeranga, que és tant com dir que li han posat lletra al nostre himne. Encara l'estan assajant, però a Simat ja ha sonat, com també han sonat les darreres cançons de lletra molt, molt compromesa. Més compromesa que mai.

Una nit bonica. Tant de bo es repetisca.