MAINAR INSISTEIX EN DEIXAR LA PORTA OBERTA AL CAMP DE GOLF

Imatge que il.lustra l'entrevista que Levante-EMV publica hui amb Eladi Mainar.

L'alcalde de Simat i cap de llista del partit majoritari de l'amalgama ideològica que constitueix el nou govern local, Eladi Mainar, diu hui en una entrevista que ha concedit al diari Levante-EMV que l'opció del camp de golf i els 1.500 xalets està oberta, contemplada en el PGOU, i no renuncia per tant a executar-lo. Tot i això, tracta de tranquilitzar als seus socis de govern dient que l'actuació no és immediata gràcies a la crisi immobiliària. És a dir, de sort que hi ha crisi immobiliaria, perquè sinó, demà mateix teníem de nou als especuladors passejant-se pels nostres bancals.

Quan el periodista li pregunta perquè no es va signar el pacte de govern immediatament després de les eleccions, Mainar diu que hi havia recels entre els partits de l'oposició, però afig que a mesura que passava el temps "els quatre partits de l'esquerra anàvem veient que les nostres posicions polítiques i personals diferien en ben poc". Arc Iris no sap el que pensen la resta de partits de l'esquerra i el Bloc, però per la nostra banda, més bé era al contrari: a mesura que passava el temps, vèiem que les nostres posicions polítiques -de les personals ni procedeix parlar- eren cada vegada majors.

El periodista pregunta per les possibilitats de que aquest govern siga de durada curta, al que Mainar respon que "això no té fonament, i que si estudiem els programes dels tres partits que han signat la moció, es veu que les diferències són mínimes i es poden superar amb diàleg". Textual. És a dir, les diferències són mínimes: pel que fa només a la qüestió més important de la dècada, si no del segle, l'ordenació urbana, PSPV vol camp de golf, Bloc i ERPV no volen camp de golf. I Eladi ens diu que les diferèncias són mínimes. Arc Iris augura que PSPV i PP acabaran votant junts una malifeta urbanística al Mig l'Horta. Al temps. I aleshores sabrem si el diàleg és suficient per a superar eixes "diferències mínimes".

Per no parlar, sinó, de la gestió de l'aigua potable. A final d'any s'haurà de decidir si l'Ajuntament continua amb la gestió pública del servei, o el privatitza. Aleshores es podrà atisbar també si les diferències són o no mínimes i superables.

Vorem també què passa amb eixes diferències mínimes quan el regidor d'Esquerra Republicana, Joan Serra, comence amb els seus deliris d'estadista i demane casals joves, transport urbà al Pla de Corrals, o altres idees copiades de la Seu d'Urgell o de la Diputació de Girona.

El periodista s'interessa també per l'ambient de crispació que viu Simat. La resposta de l'alcalde no pot ser més desafortunada quan menysprea a les més de dues-centes persones que es van concentrar a les portes de l'ajuntament. Tracta eixes persones de "pequeño grupo, que está perfectamente identificado y no representa a nadie en Simat", i afig que eixe grup "pasará a la historia negra del incivismo local" ?¿.

"Perfectamente identificado", com si fos una banda de la Kale Borroca, i "no representa a nadie". Cal ser miope polític per no adonar-se'n de que ha estat la major concentració de persones a Simat per motius polítics des del referendum de l'OTAN de l'any 1986. Si totes les persones concentrades a les portes de l'Ajuntament crearen un partit polític obtendrien un mínim d'un regidor, però per a Eladi Mainar són un petit grup d'incívics que no representa ningú. Potser l'alcalde no se'n va adonar, escortat com anava, de que entre eixe grup d'incívics hi havia un bon grapat de militants i simpatitzants socialistes, que ja cal estar indignat per a eixir al carrer en contra del teu propi partit. I això de no deixar passar als clientes de Casa Tere és il.legal.

Quan el periodista pregunta qui és el responsable d'eixa crispació, el nou alcalde diu que no ho sap. Doncs Arc Iris sí ho sap. La crispació és fruit de polítics aficionats que fan les coses mal fetes perquè no les saben fer d'altra forma. Si més no, mirem la moció de censura. El que diuen els manuals i el sentit comú és que primer s'anuncia que determinats partits han arribat a un acord que obri la possibilitat de presentar una moció de censura. Havera estat bé convocar una assemblea popular abans de l'anunci per captar l'ànim col.lectiu. Quan s'ha fet l'anunci, es deixa passar una setmana per comprovar les reaccions, i una vegada alliberades totes les mostres d'afecte i desafecte, si cal es registra. Abans, però, s'ha de presentar un programa. Ni això. El Trio no ha tingut temps ni d'improvisar-lo, i ens han arribat a dir que el seu programa és un refundi dels tres programes electorals. I amb quin criteri s'han de refundir eixos programes? Cadascú pot agafar el que li va bé i rebutjar el que no li va tan bé?

Doncs a Simat no. A Simat les coses es fan a la matxada. Els grans estadistes que ens governen ara es planten un bon dia a les huit del matí a l'Ajuntament i passen per registre d'entrada una moció de censura amb tots els motius resumits en un parell de línies. Amb nocturnitat i alevosia, en ple periode de festes, i sense fer cap acte públic previ. I si faltava la pesseta per al duro, el regidor d'Esquerra Republicana li ho comunica a l'alcalde per l'escala fent acudits sobre si pensa anar o no a les processons. I va Eladi Mainar i s'estranya de la irritació que expressaren més de dues-centes persones a les portes de l'ajuntament, i a més insulta eixes persones dient que són un tall d'incívics que no representen ningú.

És evident que Mainar i el Trio necessiten assessorament, i no precisament d'aurelis ni xavis catalans. El seu futur polític tenia data de caducitat al final dels di-nou mesos d'alcaldia. Ara, però, no sabem si serà contraproduent per a Simat que Mainar romanga tant de temps.

Anem per parts. Si més de dues-centes persones es concentren a les portes de l'ajuntament, això vol dir que al voltant del 7 ó el 8 per cent de la població de Simat ha recolzat directament amb la seua presència física la protesta. Menysprear eixa xifra és d'una irresponsabilitat impròpia d'un alcalde. Si a una ciutat com València s'havera fet una protesta amb el mateix percentatge, estaríem parlant de prop de cent-mil persones al carrer, i Rita hauria de dimitir.

Per tant, Eladi Mainar demostra en les seues primeres declaracions públiques com a alcalde un desconeixement de la realitat i una irresponsabilita que fan temor. Amb aquesta actitud potser els seus socis de govern se li tiren al coll abans del que s'imagina, que és el que tindran a la ment.

Algú pot pensar que cap dels tres partits del Trio no té a la ment la rendibilitat política a costa dels seus socis?

Com alcalde, havera estat millor mostrar-se comprensiu amb els incívics, i fins i tot entendre'ls, i si es vol, dir que segurament no han entés, o no s'ha sabut explicar bé, el sentit de l'anomenat Pacte de Progrés.