Després del seu pas per Angola durant els mesos de juliol, agost i setembre, el president d'Arc Iris, Marc Cabanilles, junt amb altres representants d’organitzacions de la solidaritat, va arribar ahir dilluns al Sàhara per tal de girar una visita als campaments de refugiats que el Front Polisario té en el desert del Sàhara a Algèria.
En eixa visita, a banda de demostrar-los que no estan sols i de portar medicaments i altres objectes de primera necessitat, s’intentarà fer un estudi de les necessitats més apressants de la població, així com una avaluació de la situació política del conflicte.
Tot encaminat a treballar en l'Estat Espanyol per a pal·liar, en la mesura que siga possible, les penúries que suposa la vida en un desert tan dur, i al mateix temps pressionar a les autoritats de l'Estat Espanyol (govern central, autonòmics, ajuntaments, etc), perquè s’involucren més en la resolució del conflicte saharauí, sempre tenint en compte el dret d’autodeterminació reconegut per les pròpies Nacions Unides en totes les seues resolucions.
En fi, mentre les “esquerres” de Simat continuen sense dir-nos qui va llevar la placa del carrer d'Al Tall o suprimint els plenaris mensuals, les “dretes” d'Arc Iris, continuen recolzant a qualsevol que ho necessite en qualsevol lloc del món.
En eixa visita, a banda de demostrar-los que no estan sols i de portar medicaments i altres objectes de primera necessitat, s’intentarà fer un estudi de les necessitats més apressants de la població, així com una avaluació de la situació política del conflicte.
Tot encaminat a treballar en l'Estat Espanyol per a pal·liar, en la mesura que siga possible, les penúries que suposa la vida en un desert tan dur, i al mateix temps pressionar a les autoritats de l'Estat Espanyol (govern central, autonòmics, ajuntaments, etc), perquè s’involucren més en la resolució del conflicte saharauí, sempre tenint en compte el dret d’autodeterminació reconegut per les pròpies Nacions Unides en totes les seues resolucions.
En fi, mentre les “esquerres” de Simat continuen sense dir-nos qui va llevar la placa del carrer d'Al Tall o suprimint els plenaris mensuals, les “dretes” d'Arc Iris, continuen recolzant a qualsevol que ho necessite en qualsevol lloc del món.
5 comentaris:
Jo també voldria anar alguna vegada.
Això com es fa?
Acom ara no es podria quedar una temporada allí ( trenta o quaranta anys).
Signat
ELadi (Alcalde)
Joan Serra ( el qui mana)
Al del primer comentari que pregunta com fer-ho per a viatjar als camps de refugiats: el primer pas és posar-se en contacte i treballar amb alguna organització de la solidatitat.
Concretament, a La Safor, està la ACAPS - Associació Comarcal d'Ajuda al Poble Saharaui.
Salut.
Al del segon comentari ,volia dir-li:
Xicotet llagostí que com deia el gran mestre Tao Te Ching, el que és verdaderament profund i transcendental en la nostra existència no és MANAR sinó que EL CREGEN.
Paraula de Tao Te Ching.
Avis a navegants.
AL del segon comentari:
Tampoc estaria mal que Eladi, Macartur i Serra ens deixaren tranquils els pròxims quaranta anys.
JA ESTEM FARTS DE DICTADURES.
Publica un comentari a l'entrada