Toni Soler "El Baïte". (foto: Arc Iris)
.
EU i Arc Iris de Simat volen retre homenatge al que ha estat un dels millors discjockey valencians, si no el millor, dels anys setanta, el simater Antoni Soler "El Baïte", qui durant un quart de segle va punxar discs de forma gairebé ininterrompuda a la desapareguda Pista Mahiquense, la Mahique's, quan aquesta discoteca era el principal centre d'oci de les comarques centrals valencianes.
Estem parlant d'una època que comprén des dels seixanta fins a la meitat de la dècada dels huitanta. Sent encara un xiquet Toni i el seu germà bessó (e.p.d) van entrar a treballar a la Pista quan encara el matrimoni format per Aurelia i Olegario n'estava al front. Ambdós germans cuidaven d'un bancal de llimoners que hi era a la part del darrere del complexe, on després s'hi va fer un soterrani, i més tard s'hi va construir l'actual edifici d'habitatges que dóna al llavador.
L'atzar va voler que Toni Soler acabara posant música per encàrrec de la tia Aurelia. D'aleshores encà, Toni El Baïte ha acumulat uns coneixements musicals insòlits, i ara mateix és memòria viva de les cançons que han amenitzat les vesprades i les nits de discoteca dels simaters i de bona part dels joves de les comarques veïnes. I no sols de les cançons, també de les modes, els costums, les formes de divertir-se, i mil episodis que reté a la seua memòria.
En una entrevista per a la web d'Arc Iris Toni Soler admet amb autoritat que era capaç de dirigir al públic en funció dels interessos i la capacitat de la sala. És a dir, que si la barra en algun moment estava buida calia posar mala música, i la barra s'omplia. Recorda, en este sentit, una nit que la capacitat de la discoteca es va desbordar, i ni curt ni mandrós, va traure un tocadisc i un parell de bafles a la terrassa i la va omplir de gent ballant fins a l'hora que les autoritats permetien. Sabia quan calia posar música melosa per a que les parelles ballaren pegadetes, i quan tirar mà de Rod Stewart o dels Rolling.
Va ser un avançat als seus temps i va propiciar que els simaters disfrutaren en tot moment de les novetats pel que fa a la música. Ha estat a més un mestre en l'art de combinar-la.
Toni Soler viatjava ja pels anys seixanta de forma habitual a València per a adquirir totes les novetats discogràfiques. En aquell temps això era com anar ara a Picadilly Circus a comprar música. Per exemple, "La Dolce Vita", de Ryan Paris, va sonar per primera vegada a la Pista moltes setmanes abans que arribara als circuits musicals espanyols, a les tendes i a les emissores de ràdio. I el disc va arribar directament de París. Era, potser, l'any 1983.
La Pista va acumular aleshores una discoteca importantíssima, equiparable a les de les emissores de ràdio, potser d'entre deu i quinze mil volums. El més trist és que amb la desaparició de la Pista va desaparéixer també la major part dels discs, alguns vertaderes joies de vinil el valor dels quals caldria xifrar-lo ara en desenes de milers d'euros. És clar, el CD no va sonar mai a la Mahique's.
I per tancar el reportatge, no es pot fer d'altra forma que recordant la cançó Juana de Arco d'Orchestral Manoeuvres in the Dark (Maniobres Orquestrals a l'Obscuritat) que Toni El Baïte feia sonar cada nit, allà cap a les quatre de la matinada, per acomiadar la sessió i donar la bona nit. L'horterada d'acomiadar les vetllades amb "Valencia" va arribar molt després.
I DOS REGALS: Ryan Paris el 24 de maig d'enguay a la sala Event de Mataró, i Juana de Arco de Maniobres Orquestrals a l'Obscuritat:
12 comentaris:
Sóc jove i no coneixia la història i les qualitats de Toni el Bessó. Estic sorpresa. Tanta gent admirable que tenim al voltant i no ens adonem ni els valorem.
Té molta raó la comentarista anterior.
Tenim molta gent vàlida al voltant a la que no donem cap valor ni le fem gens de cas.
Pel contrari, també està tot plagat de gent que en tindre un carreguet de no res, ja es pensen que son d'allò més importants i ens miren a tots per damunt del muscle.
Visca el Nano Baïte!!!!!!. Caldria organitzar una sessió remember en homenatge. A vore este ajuntament, que deixe de portar-nos montecarlos i que comence a valorar la gent de casa.
Tots junts per un homenatge al nostre dj Toni el Bessó.Quants bons records ens porta aquells dissabtes màgics de la Pista.Jo vaig coneixer els darrers anys,mitjans 80,però encara vaig saborejar aquell ambient tan especial on es barretjavem gent de 15 anys fins els 30 i pico o fins els 40.Gràcies Toni per aquelles nits que mai oblidaré.
Molt bo l'article. Jo era xicotet quan tot allò de la pista, però m'enrecorde que anava a la pista i era una passada. Sense dubte que el "Nano Baite" mereix un reconeixement i per tant estaria be una festa amb la música de l'època.
I també estic d'acord de que Simat amaga gent molt interessant i anònima que fa i ha fet coses interessants per Simat i per fora, per tant està molt be reconeixer aquesta tasca i que la jovenalla agafe el relleu d'aquestos/es simaters/eres.
Propose que si i ha gent interessada en fer-li una mena d'homenatge o reconeixement al Nano Baite, es pose en ontacte amb algú d'Arc Iris, que son els que han publicat la noticia, i a veure que es pot fer.
No se si amb el seu president Marc o amb el regidor Victor.
Propose fer una quedada d'internautes que han llegit aquesta notícia per a organitzar una sessió remember d'homenatge a Toni. Podíem quedar a algun pub a tal dia i a tal hora.
I vestits al estil vuitanter
Millor parleu amb Victor.
Pel que publicaren a esta mateixa web, sembla que Marc està per l'Africa, per Angola crec.
Ja sabem que el bo del nano baite no és precísament George Clooney, però havereu pogut posar una foto més apanyaeta, no?
Això és el que hi ha. El Nano necessita ajuda urgent per a eixir de l'espiral de degradació en la que està immers. Un reconeixement públic i un homenatge contribuiria a fer-lo reviscolar.
A part de lo del nano baite i tal, m'agradaria fer una proposta per vore si aquest grup polític la tira endavant al consistori. Per què no es podria anomenar a la biblioteca "Biblioteca Josep Toledo i Girau". Seria també un gran homenatge a una altra personalitat simatera. Que penseu?
Publica un comentari a l'entrada