DESGAVELLADA PROPOSTA PER A IMPULSAR EL COMERÇ LOCAL

El que va començar sent una bona iniciativa ha acabat en un desgavell. El govern local de Simat ve reunir dilluns per segona vegada als comerciants i hostalers de Simat per tal de posar en marxa una campanya de revitalització del comerç local. Comerciants consultats per Arc Iris d'entre els que van acudir a la reunió han criticat que l'Ajuntament acudira amb les propostes prestablertes, sense haver-los consultat amb anterioritat, i deixant de banda els possibles suggeriments.

Per a Arc Iris, però, a banda de les crítiques dels afectats-beneficiaris, el més greu és el contingut de les propostes que va fer el govern local, i que van repartir per escrit. Es tracta de deu propostes per revitalitzar el comerç, i n'hi ha dos, si més no, del tot desgavellades.

Una d'elles consisteix en implantar la "ruta de l'estalvi", que al cap i a la fi no és altra cosa que demanar als comerciants que rebaixen els preus del seus productes un dia determinat de la setmana. Es falicitarà fins i tot un plànol de la ubicació dels establiments amb indicacions del dia de la setmana de la rebaixa, del tipus de rebaixa i del producte rebaixat. És a dir, en dies alterns, un número indeterminat de comerços rebaixarà determinats productes, amb la qual cosa, el consumidor espavilat pot organitzar-se de forma que puga comprar al llarg de la setmana tot el que necessite amb rebaixes del 30%, que proposa l'Ajuntament. Només ha de conéixer el dia i l'establiment que té les rebaixes per a organitzar les seues compres. Tot a costa del comerciant, és clar, perquè l'Ajuntament no parla a la seua proposta de subvencionar les rebaixes. Política intervencionista d'un ajuntament menut, ingerències al mercat, tot atribuint-se funcions del Tribunal de la Competència. Si s'entera l'amo de Mercadona li ficarà una demanda a l'ajuntament. És evident que aquesta proposta ha estat improvisada i no l'ha fet cap tècnic en comerç.

Però n'hi ha d'altres per a cobrir-se de glòria. La proposta número 1 demana als comerciants que cal "mentalitzar-se i creure's que Simat és diferent. Tots junts per Simat". Classes de sicologia competitiva al saló de plens municipal impartides per dos regidors.

Evidentment, Simat és diferent. No cal mentalitzar-se massa per a creure's això. Però no en el sentit que ho fa aquest govern local. Simat és diferent en la mesura en què quan un foraster et demana on pot menjar l'has de remetre a Barx, és diferent perquè és l'únic poble sense polígon industrial, és diferent perquè és l'únic poble que ha deixat perdre el seu casc antic, és diferent perquè és l'únic poble que ha deixat perdre inversions d'empreses que desitjaven establir-se a Simat i ho han hagut de fer a altres pobles, és diferent perquè és l'únic poble que tarda deu anys en aprovar el seu PGOU, és diferent perquè és l'únic poble on la collita de la taronja és l'única opció de treball, etc, etc.

Però hi ha més. A la proposta número 5 el govern local tracta d'organitzar una campanya de Nadal en la que es repartiran "bolets" (sic) per cada compra superior a 20 euros amb els que es podrà participar a un sorteig. És a dir, per fer la traducció, "cuando un cliente haga una compra superior a 20 euros, recibirá una seta", i amb eixe esclata-sang, podrà participar en un sorteig que es farà el 24 de gener. El premi són 250 euros per a gastar en un únic dia en establiments de Simat.

Difícil me lo pones, Sancho. Com no et compres un rentavaixelles a Ca Kolenko, ja em diràs com et gastes 250 euros a Simat, si només hi ha dos establiments mal contats. Sempre queda l'opció d'anar al super i comprar 250 paquets d'arròs, i fer rebost per a dos o tres anys, o comprar cinc pernils i perjar-los a la biga de la cambra, si és que a Simat algú té cinc pernils en venda. O si no, en últim extrem, anar a Viatges Mansanet i contractar una setmana a la neu. Amb imaginació, solucions.

D'altra banda, Arc Iris adverteix al govern local de que si alguna d'aquestes mesures costa un cèntim a la caixa de l'ajuntament, tècnicament estarà cometent una il.legalitat, i involuntàriament pot perjudicar als comerciants i al seu prestigi. La llei no permet ajudes directes a comerços per a rebaixar productes ni per a fer rifes. Així doncs, compte.

Hi ha més. L'ajuntament s'ha convertit en mestre hostaler i proposa de crear un producte típic, un en concret: Panets del Monestir. Aixina que, forners, anem per feina. Arc Iris més bé proposaria als forns cuinar racions individuals d'arròs al forn en cassoles d'alumini d'un sol ús a 3 euros la ració amb 1 butifarra i una costelleta. I si no, patentar la marca "El Monjo Borratxo" i embotellar absenta acolorida amb granadina per a vendre-la als turistes i que se'n vagen ben contents de Simat.

En resum, una bona idea mal aplicada. Arc Iris considera que cal revitalitzar el comerç local, i al seu dia havia qualificat de bona la iniciativa, però la forma en la que es pretén aplicar és un vertader disbarat i ho llançarà a perdre per pur desinterés originat per deliris voluntaristes.