A petició d'un lector de la nostra web, Arc Iris ha investigat els motius del retard de la urbanització de la zona del llavador de la Font Menor, i els motius pels que un dels propietaris, el més gran, manté el dret de reg de les seues terres, mentre la resta ha hagut d'abandonar els cultius fa com a mínim cinc anys.
La urbanització d'aquesta zona no té ni projecte, i per tant, ni tan sols s'ha pogut iniciar la tramitació administrativa, és a dir, l'exposició pública, l'obertura del periode d'al.legacions, la resolució de les al.legacions, l'aprovació definitiva, l'adjudicació, i l'execució. Estem, doncs, al punt zero, com gairebé tot a Simat. I el pitjor és que de nou ensopeguem amb l'arquitecte Bernardo Montserrat, a qui l'Ajuntament va encarregar el projecte de reparcel.lació i urbanització de la zona. Montserrat, autor també de la gran proposta de camp de golf i macrourbanització del Mig l'Horta, es va comprometre a presentar el projecte el passat mes de setembre. Hem arribat a meitat novembre i no tenim notícies del projecte, a no ser que s'haja presentat els darrers dies i el govern local no haja informat, que tampoc seria d'estranyar.
Així doncs, "con el Papa Bernardo hemos topado". I li diem Papa perquè en matèria d'urbanisme Bernardo Montserrat segueix sent l'oracle per al govern local. La relació de l'Ajuntament amb aquest arquitecte es va iniciar a la legislatura 1999-2003, amb govern de Palomares-Bloc, i dura fins ara, malgrat haver paralitzat tot el desenvolupament urbanístic de Simat per la seua obstinació en fer el camp de golf. A hores d'ara, Simat ni té camp de golf, ni té polígon industrial, ni té Pla General d'Ordenació Urbana, ni té urbanització de la Font Menor, ni urbanització de baix la circunval.lació, ni res de res. I sorprenentment, Bernardo Monserrat segueix fent i desfent en matèria d'urbanisme a Simat sense que ningú hi pose remei.
Per tant, EU-Arc Iris preguntarà al ple per l'estat d'aquest projecte i les seues perspectives, i informarem quan tingam resposta. No serà fàcil, perquè a una pregunta tan fàcil com la de que qui ha ordenat retirar la placa del carrer d'Al Tall encara no hem pogut tindre resposta.
D'altra banda, pel que fa al dret de reg que manté un dels propietaris afectats per la urbanització, ens hem trobat en una cosa sorprenent.
El propietari en qüestió té només part de les seues terres afectades pel projecte d'urbanització de la Font Menor, i la resta està afectada per la reserva de sòl escolar per a una futura ampliació del col.legi públic. És a dir, part dels seus bancals són urbanitzables, i la resta és reserva de sòl dotacional. I sent que el sòl dotacional està en reserva i per tant pot mantenir l'activitat agrícola amb el dret d'aigua que tenia de sempre, el propietari ha fet valer eixe dret. No obstant això, el dret només assisteix al propietari per a aquelles terres que són dotacionals de reserva escolar, i no per a la resta. El fet, però, és que l'afectat ha fet valer el dret per a la totalitat de les seues terres, les dotacionals i les urbanitzables. I el pitjor és que està regant amb aigua potable a càrrec de l'Ajuntament.
La responsabilitat, tot i això, la té l'Ajuntament, que amb el projete d'urbanització de la Font Menor va desfer el sistema de reg d'eixa antiga partida agrícola. Això ho pot fer amb les parcel.les declarades urbanitzables, però no amb les dotacionals, que tenen dret a mantindre la seua activitat agrícola fins que no s'amplie el col.legi. Però com que l'Ajuntament va deixar inoperatiu el sistema de reg, havia de garantir que la zona dotacional del propietari referit poguera seguir regant, i la solució va ser abastir-lo d'aigua potable per a regar els tarongers. La decisió es va prendre al passat mandat, sent alcalde VPA (Vicente Palomares Andrés).
Ara bé, el dret a regar és per a la zona dotacional, però el propietari l'ha fet extensiu a totes les seues terres, dotacional i urbanitzables.
Esta solució que se li va oferir a aquest propietari li va plantejar problemes amb l'empresa Aquagest, a la que se li va adjudicar la prestació del servei d'aigua potable. L'empresa en adonar-se'n que el propietari d'aquestes terres estava regant amb aigua potable, va començar a girar-li rebuts, rebuts que l'afectat es va negar a pagar i va remetre a l'Ajuntament.
Al final, Aquagest ja no gestiona el servei, i aquest propietari segueix regant d'aigua potable. El que no sabem és si té contador o no.
Fins ací ha pogut esbrinar Arc Iris. El que no podem és donar solucions perquè malauradament, com que no hem tingut els vots suficients, no governem.
Si no ha quedat prou clar, estem disposats a explicar-ho personalment al lector que va requerir la informació si es posa en contacte amb nosaltres a través d'aquesta web o del nostre correu electrònic.
5 comentaris:
A com ara jo també podria regar al mateix preu, és que no trac res de les taronges
Sóc el que va preguntar
Moltes gràcies per la informació, m'ha quedat molt clar (la informació ) no així l'actuació de l'Ajuntament.
Seguiu així ja que és l'única manera que els simaters d'apeu ens assabentem d'estes coses ( per als mal pensats jo no vaig votar a estos però les pròximes m'ho pensare).
ja que parlem de bars; com pot ser que aci a este poble els baristes diuen que no guanyen diners i bla bla bla bla ( tot una plorera ) i aixo que ens atraquen cada vegada que anem i a pocs kms Barx tots els dissabtes este ple de simaters i tots ben contets e inclos de vegades no cap tota la gent que puja..... crec que es per a fer-seu mirar .... no baristes???
crec que aneu errats, des de l´epoca de Baldomero que rega amb aigua potable, la séquia va per baix del cami.
Crec que no. Hi havia una bomba per a que l'aigua creuara el camí.
Publica un comentari a l'entrada