S'HA MANIPULAT EL TEXT DEFINITIU DE LA LLEI DE L'ANTIC MONESTIR

El Butlletí Oficial de les Corts Valencianes publica al número vuitanta, de data 24 de juny de 2008, el text definitiu de la llei de l'antic monestir de la Valldigna, tal com ha quedat després de les modificacions introduïdes a la comissió de Cultura.

Arc Iris ha advertit que s'ha produït una errata intencionada o involuntària que no reflexa el que van pactar els grups parlamentaris a l'esmentada comissió. Així, la definició final del monestir recollida a l'apartat c de l'article segon, havia de quedar de la següent forma: "La consideració del Reial Monestir com a centre cívic, institucional i espiritual disponible per a activitats i usos de les institucions i de la ciutadania". No obstant això, la redacció final ha quedat: "La consideració del Reial Monestir com a centre cívic, institucional i religiós disponible per a activitats i usos de les institucions i de la ciutadania". Cal observar la substitució de la paraula "espiritual" per "religiós".

Arc Iris dubta de que haja estat un canvi involuntari i aposta per una jugada del PP per a obrir les portes de l'antic monestir a l'Església Catòlica.

En qualsevol cas, involuntari o intencionat, el canvi de la parauleta suposa una traició al pacte que va propiciar la unanimitat en l'aprovació de la llei, i una manipulació de la voluntat popular. Per tant, estem davant un gest lleig i greu, i Arc Iris demana una rectificació immediata, sobretot perquè els laics podem ser espirituals, però mai religiosos.

AL SEGÜENT ENLLAÇ PODREU LLEGIR EL TEXT DEFINITIU DE LA LLEI.

http://www.cortsvalencianes.es/CIC3/BASIS/BOCV/WEB/BOCV_PDF_V/DDW?W=ID_BOCV=%27VII00080000%27

L'ASSALT A L'ULTRALERMISME DE LA SAFOR ES GESTA A SIMAT

Després de la rendició incondicional de Joan Lerma davant Leire Pajín per a encapçalar la delegació del PSPV al congrés federal del PSOE, el que suposa la defenestració definitiva del lermisme, comença ara l'assalt al reducte ultralermista de la Safor, enrocat a Gandia. I l'assalt es gesta a Simat, Xeraco i Oliva, entre altres pobles, on grups de militants estan confeccionant una alternativa de cara al congrés comarcal que al setembre haurà d'escollir als delegats per al congrés nacional, d'on eixirà la nova executiva del PSPV.

L'actual gestora lermista del PSPV, on s'hi acull al secretari comarcal de la Safor, l'ultralermista Alfredo Boix, està acorralada després de que als congressos comarcals per a triar als delegats a Madrid no haja aconseguit més del 30% de representants, enfront al 70% de totes les forces antilermistes que han donat suport a Pajín. Ha estat una forma de dir "ja n'hi ha prou" a aquells que han dirigit el partit des de 1979, i pretenien seguir dirigint-lo.

Ara, però, pertoca l'assalt a la Safor per dir prou a una direcció que ha anat perdent de forma paulatina representació municipal fins a vore perillar la posició de segona força comarcal en favor del Bloc. La primacia del PP demostrada a les darreres eleccions no ha estat suficient per donar un cop d'atenció a la direcció comarcal del PSPV. Ara, però, la proximitat del congrés nacional ha mobilitzat a aquells militants socialistes que pensen que és l'hora de la renovació.

Tot i això, l'ultralermisme intenta sobreviure apuntant-s'hi al vendaval Pajín. Quan han vist que no hi tenien res a fer, els senyors de la guerra s'han disfressat d'integradors i han dit que no van a presentar batalla a Pajín perquè ells estan per l'enteniment. I ho diu gent com Lerma o Puig, que quan han pogut han deixat mil cadàvers al camí. Vertaders camaleons.

Arc Iris confia en una renovació profunda al PSPV que ens permeta apropar postures a Simat, i espera per tant que al lermisme se l'aparte definitivament de qualsevol parcel.la de decissió. Alfredo Boix no és interlocutor per a Arc iris.

UN PAMFLET ANÒNIM LI FA UN FLAC FAVOR A L'ESQUERRA DE SIMAT

Algú autoqualificat d'esquerres ha elaborat i ha difòs de forma anònima i covard un pamflet anònim a Simat en el que critica al govern local del PP i lamenta que l'esquerra haja estat inacapaç fins ara d'arribar a un acord per signar una moció de censura.

Arc Iris condemna aquesta pràctica i insta a aquells que tinguen alguna cosa a dir, a signar i donar la cara. Des d'Arc Iris hem estat massa anys lluitant per la participació ciutadana i la llibertat d'expressió a Simat per a que persones covards es dediquen a desacreditar i llançar crítiques de forma anònima.

D'entrada, el pamflet sembla fet per encàrrec per algú que no sap escriure, i destil.la certa frustració pel fet de que el PP governe Simat de forma legítima. Evidentment cap representant del PSPV, ni del Bloc, ni d'ERPV, ni evidentment d'EU-Arc Iris pot haver estat l'autor de la pamfletada anònima, en primer lloc perquè són els primers perjudicats, i en segon lloc perquè tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament de Simat tenen els seus espais de difusió d'idees, opinió i notícies.

El pamflet anònim es lamenta de que el PP governe amb quatre regidors, i de que l'esquerra, amb set regidors, haja estat incapaç d'assolir un acord, donant per fet que els set regidors que no són del PP són d'esquerres, o són d'esquerres amb la mateixa intensitat. El covard autor anònim del pamflet desconeix que tots els regidors que ell considera d'esquerres no ho són, o almenys alguns dels partits que ell considera d'esquerres no s'han comportat com a tals al llarg dels anys que han estat amb responsabilitats de govern a l'Ajuntament de Simat. Per tant, un acord d'esquerres no es pot aconseguir només perquè sí, sinó que s'ha d'edificar sobre les actituds, perquè les actituds són les que defineixen les persones i les polítiques. Per tant, el que caldria lamentar no és la manca d'acord, sinó les actituds de determinades persones que han propiciat el que s'haja arribat a la situació actual.

Per a Arc Iris, el pamflet i el seu autor queden desautoritzats de forma automàtica pel fet de neger-se a donar la cara, i a més lamenta el flac favor a determinats partits de l'esquerra. No es pot oblidar que algunes de les raons exposades al pamflet anònim, com ara la inversió en l'asfaltat de camins de l'horta, coincideix amb la línia d'oposició d'ùn partit de l'esquerra.

Actituds com la de l'autor anònim del pamflet no contribueixen justament al que demana, i més bé allunyen la possibilitat d'acord, alhora que consoliden al PP al capdavant del govern local. Per tant, Arc Iris recomana a l'autor anònim del pamflet que si de debó vol propiciar un pacte de les esquerres i el Bloc, el que no ha de fer precisament són pamflets anònims que pretenent desacreditar al PP, desacrediten a l'esquerra.

L'ALCALDE EXIGEIX AL CONSELL UN PLA INTERDEPARTAMENTAL PER A SIMAT

L'alcalde de Simat, Sebastián Mahíques, va demanar dijous passat a la consellera de Cultura, Trinidad Miró, un pla interdepartamental que involucre a diverses conselleries per a poder millorar Simat en oferta cultural, turisme i millores urbanístiques. Mahiques va fer la petició a la consellera durant una trobada que van mantindre a les Corts al finalitzar el debat sobre la llei de l'antic monestir de la Valldigna.

L'alcalde de Simat va explicar a la consellera de Cultura que si bé el seu departament no podia involucrar-se a major ritme atés que les seues actuacions estan lligades al procés de restauráció del monestir, sí podia involucrar altres conselleries en un pla integral de millora de Simat que no es limitara només a l'entorn del monestir.

La idea que va transmetre l'alcalde a la consellera és que Simat necessita actuacions de renovació urbana i dinamització turística que posen en concordància el casc urbà amb la progressiva recuperació del monestir. Mahíques va recordar que Simat ha estat declarat municipi turístic, i per tant les inversions en la recuperació del monestir i l'activitat cultural haurien de complementar-se amb actuacions de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge per tal de desenvolupar un pla de renovació urbana, i del departament de Turisme per a millorar les ofertes complementàries, l'allotjament, i l'oferta hostelera.

Mahíques vol que siga la consellera de Cultura qui involucre a la resta de departaments del Consell en un pla integral d'actuacions per a Simat.

ESPANYA, ESPANYA!!!!!! OE, OE, OEEEEEE!!!!!!

Serà aligueta o aligot? Doncs no, és un voltor.

Coincidint amb el bon estat de forma de la selecció espanyola de futbol, han proliferat pels estadis de l'Eurocopa banderes amb l'aligot. Després volen que totes les nacions que compartim la Península Ibèrica ens sentim identificats amb eixa selecció única i unitària. No ens estranya que els índex d'audiència de la cadena de televisió Cuatro s'hagen quedat per terra a l'hora de les retransmissions dels partits als països amb un poc de seny, com ara Catalunya, Galícia i Euskadi. Davant la provocació de les banderes de l'aligot als estadis, Arc Iris proposa animar la selecció espanyola de futbol amb la bandera que il.lustra aquest comentari. Per tant, en comercialitzarem per a posteriors partits de la nostra selecció única i unitària. Podeu ja encomanar les banderes amb l'aligueta d'Arc Iris al preu de 12 euros. I diumenge, tots a animar a la selecció amb la bandera de l'aligueta d'Arc Iris.

POC A POC VA DESCOBRINT-SE EL PASTÍS DE LA FUNDACIÓ JAUME II

A la Fundació Jaume II, en teoria encarregada de gestionar el monestir de la Valldigna, la Generalitat li ha carregat als seus comptes activitats alienes al monestir i a la Valldigna, segons ha publicat el sematnari econòmic El Boletín de Finanzas, que edita el Grup Moll.

Segons un article publicat al darrer número d'aquest setmanari i signat per Araceli Cienfuegos, seudònim compartit pels periodistes de Levante-EMV Quico Arabí i Víctor Romero, als comptes de la Fundació s'han carregat activitats "extravagants" com ara obres de teatre, pel.lícules o exposicions que res tenen a veure amb la Valldigna. Segons Jesús Civera, subdirector del diari Levante-EMV, qui cita l'article esmentat d'Araceli Cienfuegos (Levante-EMV del 26-6-08, pàg. 2), els diners de la Fundació Jaume II han servit, per exemple, per a pagar part del muntatge teatral Balansyyá, la producció més cara del teatre valencià; també va pagar dos milions d'euros per a l'exposició "Faraones" celebrada a Alacant, a més de les despeses de la presentació a València de la película "Tirante el Blanco" (en castellà).

Resultat: la Fundació Jaume II acumula un deute que uns xifren en 5 milios d'euros i altres en nou milions, però que en qualsevol cas deixa a la Fundació morta, sense capacitat de maniobra. A la Valldigna se'ns ha quedat cara de babau. Els diners que en teoria haurien de servir per a recuperar i promoure el monestir de la Valldigna i el seu entorn, se'ls han gastat en altres coses.

Però els Aracelis Cienfuegos diuen més coses. Al darrere hi ha tota una lluita de poder al PP que ha acabat amb la defenestració de l'exgerent de la Fundació, Vicente Burgos, a qui els periodistes esmentats exculpen de la situació financera de l'ens. Simplement diuen que el mateix PP ha deixat caure Burgos al buit, després d'haver pres " a l'assalt" la Fundació per altes instàncies del Consell de Camps per a finançar altres coses. Els Aracelis Cienfuegos consideren fins i tot injusta la destitució de Burgos, perquè diuen que la situació ha estat heretada, i que al ramat el que ha fet el PP és allunyar males companyies de Camps. Altra cosa, però, diuen els periodistes, és que la nova cúpula del PP haja permés que un clan alcoià haja pres el control de la Fundació Jaume II.

A la Valldigna estem sorpresos.

Arc Iris proposa al Consell de Camps que deixe en mans de la pròpia agrupació Arc Iris, purament local i sense interessos més enllà de Simat, la direcció i gestió de la Fundació Jaume II. Serà l'única manera de garantir que els diners es queden a Simat, i de que els comptes estiguen clars.

DIA HISTÒRIC PER A LA VALLDIGNA A LES CORTS

Imatge del ple celebrat hui.

El ple de les Corts ha aprovat hui per unanimitat la llei del Monestir de la Valldigna, que entrarà en vigor el mateix dia que es publique al Diari Oficial de la Generalitat. Cal destacar, i així ho han fet els tres grups parlamentaris, la unanimitat en la votació, una circumstància que no es produïa a les Corts gairebé des de la votació de la reforma de l'Estatut.

L'aprovació de la llei és històrica per a la Valldigna i per a Simat, i per tant el 26 de juny de 2008 quedarà assenyalat al calendari local. Tot i això, i malgrat la unanimitat, el portaveu del PP, David Serra, ha deixat clar que el Consell no renunciarà a l'ús religiós del monestir amb la fòrmula que calga, i ha posat com a exemple Poblet. Per tant, ja sabem a què atendre'ns. En la seua intervenció, Serra ha admés la consideració del recinte com a centre institucional, cívic i cultural, però també, ha insistit, espiritual, i per tant, es faran misses. Ara caldrà saber en quina intensitat. La modificació del text original gràcies a les esmenes del PSPV no li deixa gaire marge de maniobra a l'Església per a fer-ne ús del recinte.

El PSPV, per la seua banda, està també satisfet perquè ha aconseguit relegar l'ús religiós a un segon terme. És a dir, l'ús religiós no serà prioritari, ni l'església Catòlica tindrà preferència per a determinar els usos, tal com pretenia el PP, per tant, tots contents, fins i tot Compromís, que ha aconseguit mitjançant esmenes que el president de la Mancomunitat forme part del furut Alt Patronat. La diputada socialista Jannette Segarra, que ha defés la postura del Grup Socialista, ha carregat amb duresa contra la Fundació Jaume II, a la que ha acusat de desprestigiar el monestir amb una mala gestió econòmica que ha derivat en un deute d'escàndol. Ha demanat, per tant, la desaparició de la Fundació, i la concentració de les funcions en l'Alt Patronat del Monestir, que ara s'ha de constituir.

El debat de la llei s'ha perllongat vora quaranta minuts perquè les esmenes venien pactades d'un debat anterior en comissió.

Una vegada aprovada la llei, els representants del PP de la Valldigna han estat amonestats per la presidenta de les Corts en no poder reprimir el seu entusiasme i exterioritzar-lo en aplaudiments, el que està prohibit a la llotja de convidats.

LES CORTS APROVEN DEMÀ DE FORMA DEFINITIVA LA LLEI DEL MONESTIR

Les Corts Valencianes aproven al ple de demà dijous de forma definitiva la llei del monestir, després de que els darrers dies s'hagen sotmés a discusió les esmenes. Demà els grups parlamentaris aprovaran primer el dictamen de la comissió, que introduïx modificacions al text original, i després donaran el vist-i-plau definitiu la nova llei, previsiblement per unanimitat.

La web d'Arc Iris ja ha informat en entrades anteriors del contingut de la llei i de les esmenes aprovades en comissió, que retallen en bona mesura el paper que el PP pretenia donar a l'Església Católica en la gestió de l'antic monestir.

Només falta vore quina serà demá la representació institucional de la Valldigna a l'hemicicle de les Corts.

LA MULTAQA 2008

Com que la celebració de la Multaqa 2008, eixa trobada intercultural que organitza la Unesco al monestir de la Valldigna, ha passat desapercebuda per als simaters, com tantes altres coses que s'hi celebren al monestir, Arc Iris reproduïx pel seu interés un article del sociòleg Alberto Moncada publicat hui al diari Levante-EMV, i que resumeix bé l'esperit de la trobada. Respectem l'aticle original en castellà.

UN ARTICLE D'ALBERTO MONCADA La cuarta Multaqa de las culturas mediterráneas, organizada, como las tres anteriores, por el Centro Unesco Valencia, tuvo como contenido la conmemoración del sesenta aniversario de la Declaración Universal de los Derechos del Hombre y su escenario fue, también como en años anteriores, el Monasterio de Simat de la Valldigna.La doctrina de los derechos humanos constituye básicamente la superación del modelo político, económico y social del Antiguo Régimen y la transformación de los súbditos en ciudadanos. Forma parte de la cultura democrática que se va asentando a partir de la Revolución Francesa y en la que los poderes del Antiguo Régimen, la nobleza coronada por los reyes, y el clero, coronado por los Papas, dan paso a los Parlamentos y a las elecciones.Las culturas religiosas monoteístas árabe, judía y cristiana han tenido dificultades en aceptar esta transformación político social y todavía mantienen restos de instituciones antitéticas a la democracia, como es el caso de la familia patriarcal que en ocasiones constituye una limitación de los derechos humanos de sus miembros y, en particular, de las mujeres. Los defensores de la familia patriarcal, que todavía es predicada por algunos sectores de la Iglesia católica y de los fundamentalistas árabes y judíos, aún no reconocen que los verdaderos protagonistas de la sociedad son las personas y no las familias. Como reconoció Souah el Hadri, vicepresidenta de la Asociación de mujeres inmigrantes de Valencia, la mujer árabe está siendo protagonista de una lucha intensa por la igualación de los géneros frente a una tradición machista, en lo que concurrió con Rosa María Rodriguez, miembro del Consell Valencia de Cultura.La Multaqa de este año, cuyos gastos fueron recortados en función de la crisis de financiación de las entidades patrocinadoras, tuvo sin embargo un magnífico colofón musical con la actuación del Coro Lex et Gaudum, del Colegio de Abogados de Valencia que ofreció un interesante recital de canciones de varias culturas, rematado por unas danzas de un grupo de mujeres emigrantes de Rumanía.Las sesiones fueron seguidas por un centenar de personas vivamente interesadas por el tema de los derechos humanos y que participaron activamente en una discusión que se prolongó cada día a continuación la actuación de los ponentes.Como era de esperar, el tema de la emigración, como un derecho humano fundamental recientemente recortado por la nueva directiva europea, ocupó preferentemente la atención de ponentes y público. Como indicamos los ponentes de la última sesión, Ignacio Aymerich, de la Universidad de Castellón, Guillerno Vansteenbergue, director del Ceimigra, y yo mismo, la globalización, este nuevo fenómeno internacional que hace posible la libertad de circulación de los capitales, las mercancias y la tecnología, tiene todavía un capítulo negro, que es la libre circulación de las personas. De hecho, la globalización hace más profundas las desigualdades entre personas y países aunque el fenómeno migratorio, que ha despoblado de personas hábiles a los países pobres, se ha convertido en un gran beneficio para los países receptores, como es el caso de España, que está recibiendo una infusión de capital humano joven y mayoritariamente bien preparado y dispuesto a trabajar con empeño, como es el caso paradigmático de todas las emigraciones. Los europeos fueron emigrantes, especialmente, hacia América, durante tres siglos y ahora reciben a los desposeídos de sus antiguas colonias, especialmente africanas, con los que es necesario practicar una política de solidaridad que aún no se percibe suficientemente. Alona Fisher-kamm, ministra consejera de la Embajada de Israel, mafiestó su esperanza en una progresiva pacificación y mejora de los derechos humanos en el Oriente Medio.

*Sociólogo.

EL BAR SAGASTA COMPLIX VINT-I-CINC ANYS

El Bar Sagasta amb les seues taules escampades a l'esplanada de la Font Gran.

El Bar Sagasta de Simat, punt de trobada per excel.lencia al cor de la Font Gran, complix vint-i-cin anys i vol celebrar-ho regalant al poble amb una revetlla que es celebrarà el dissabte 5 de juliol. L'empresari corre amb les despeses, inclosa la neteja de la Font Gran per exigència municipal.

El Bar Sagasta el van posar en marxa a la primavera de l'any 1983 el matrimoni format per Pep Martí i Teresa Soler. No obstant això, dos dels seus cinc fills, Vicent i Alfredo, van ser els vertaders alma mater de l'establiment, que va guanyar popularitat immediata coincidint amb les primeres revetlles celebrades a la Font Gran.

La família ja arrossegava experiència a l'hosteleria, doncs abans havien explotat durant anys el Bar Ramonet, d'on van heretar la tradició de la llet merengada artesanal que van exportar uns anys al seu nou establiment, el Bar Sagasta.

La dècada dels vuitanta va ser prodigiosa per al Bar Sagasta. L'esplanada immensa i ajardinada de la Font Gran era un lloc ideal per a la terrassa del bar, i en eixe aspecte la família Martí Soler va tindre vista. Durant anys i anys el Bar Sagasta va ser el centre de trobada per excel.lència a Simat, el punt de referència. La terrassa estava de gom a gom totes les nits de l'estiu, de dilluns a diumenge, i a festes, amb les revetlles, era el principal centre d'oci. Als anys noranta, però, va entrar en declivi. Els germans Vicent i Alfredo van abandonar el bar, l'establiment va estar llogat o traspassat en diverses ocasions, i l'activitat va decaure, en bona part a causa del canvi de costums, la crisi de la taronja, etc. Un gran hosteler de Simat diu que ha estat el cotxe i la facilitat de desplaçament qui ha mort Simat, altres diuen que ha estat la crisi tarongera, i altres que el DVD va canviar per sempre més els costums. La veritat és que el Bar Sagasta ja no ha tornat a ser el que va ser als anys vuitanta. El contrast és evident, i els darrers anys en ple mes de juliol, el gran mes simater, era freqüent trobar-se el bar tancat a les nou de la nit entre setmana.

També es va perdre l'elaboració artesana de llet merengada des de que Vicent Martí va abandonar el bar.

Els darrers anys és el garmà major dels Sagasta, Pep el pilotari, qui se n'ha fet càrrec de l'establiment.

Seria commovedor amb motiu del vint-i-cinqué aniversari tornar a vore reunits als germans Alfredo, Vicent i Pep darrere del taulell, i a la mare d'ells, la tia Tere, asseguda en una cadira a la porta de la cuina, com tenia el costum després d'una jornada esgotadora a la cuina.

Les nostres felicitacions a una de les famílies més populars de Simat.

EL PILOT DE SIMAT CARLOS FERRANDO NO DESCARTA PARTICIPAR AL CAMPIONAT D'ESPANYA MALGRAT L'ACCIDENT QUE VA PATIR A XERÉS

Carlos Ferrando, a l'hospital Nou d'Octubre.

.

El pilot de Simat de la Valldigna Carlos Ferrando, que va patir un aparatós accident en la primera volta de la carrera disputada el 16 de juny en el Circuit de Xerés, puntuable per al C.E.V. (Campionat d'Espanya de Velocitat), va ser traslladat divendres des de l'Hospital SAS de Xerés de la Frontera a les 12 del matí, arribant a les 20 hores al Nou d'Octubre de València. El diumenge passat va ser operat del fèmur en Xerés i ahir dissabte després de la primera visita dels metges del 9 d'Octubre, ha aconseguit aixecar-se del llit amb un caminador. Està previst que en 30 dies puga caminar i segons declaracions del jove pilot de la Valldigna, creu possible participar en el CEV que se celebrarà a Albacete el 27 de juliol. Segons el web màster de la web de Carlos, http://www.carlosferrando.com/, després del seu desgraciat accident les visites al seu web es van multiplicar per 30.

MARC CABANILLES, NOU PRESIDENT D'ARC IRIS

A la imatge superior, homenatge de dissabte a Miquel Ferrando. Baix, Marc Cabanilles, nou president.

Marc Cabanilles, ex regidor de l'Ajuntament de Simat, va estar elegit anit nou president de l'Agrupació Ciutadana Arc Iris en un acte en el que se li va retre també homenatge al president sortint, Miquel Ferrando, qui ha ocupat el càrrec durant cinc anys, des de la fundació d'Arc Iris.

En un gest d'humilitat, Miquel Ferrando va dir que no era mereixedor de cap homenatge perquè s'ha considerat en tot moment un més de l'agrupació, encara que les circumstàncies el van col.locar des del primer moment com a president. Tot i això, la seua figura ha estat imprescindible per a la trajectòria i consolidació d'Arc Iris. Només lamenta no haver pogut impedir que a les eleccions municipals de 2007 es produïren escissions per part de membres d'Arc Iris que van optar per promoure candidatures de partits convencionals.

El nou president, Marc Cabanilles, ha agraït en declaracions a aquesta web el paper de Ferrando, i ha avançat la que serà la línea de la seua etapa al capdavant de l'agrupació. Arc Iris, segons el seu nou president, dóna per assolit l'objectiu d'haver democratitzat l'Ajuntament de Simat, d'haver promogut la participació ciutadana fins a l'extrem de que el públic tinga veu al ple, d'haver fet fora de la política a personatges sinistres que han protagonitzat etapes obscures al nostre ajuntament, i d'haver recuperat la noció d'interés general en el comportament dels polítics locals.

Ara, segons Marc Cabanilles, una vegada assolits eixos objectius, el que pertoca és dedicar-se de ple a millorar la qualitat de vida dels simaters. En esta nova etapa Arc Iris lluitarà per a posar a l'abast dels simaters en el termini màxim de cinc anys serveis i dotacions de qualitat, ofertes culturals i d'oci de primer ordre, la modernització de l'Ajuntament com administració pública, la incorporació de les noves tecnologies a l'administració i a la vida quotidiana del conjunt dels simaters, i sobre tot, i en especial, millorar la situació econòmica dels simaters mitjançant la creació de llocs de treball estables i de qualitat, l'aprofitament raonable i sostenible del territori i dels recursos naturals, l'explotació racional dels potencials turístic i cultural, la promoció d'una oferta hostelera i d'allotjaments de qualitat, l'exigència d'un Pla de Dinamització Turística, la implicació dels sectors privats en el progrés col.lectiu, i la protecció dels sectors més vulnerables: aturats, immigrants, famílies amb pocs recursos, etc.

Arc Iris considera inajornable l'aprovació d'un Pla General que permeta executar un polígon industrial dedicat al sector terciari, als serveis i a les noves teconologies, i condemna l'eliminació de les tres escoles taller que fins ara havien funcionat al monestir, a causa de la ruïna financera de la Generalitat. Arc Iris considera l'eliminació d'eixes escoles taller un atac intolerable a les oportunitats dels ciutadans de Simat per a formar-se en un ofici i obtindre un lloc de treball o crear la seua pròpia empresa.

De la mateixa manera, Arc Iris lluitarà per a que la Generalitat dote a Simat de serveis sanitaris més complets que un simple consultori auxiliar, la creació d'un servei de guàrdia i d'una ambulància medicalitzada.

Noves i modernes instal.lacions esportives, i les polítiques envers els joves seran altres dos eixos de la nova etapa d'Arc Iris,així com la creació d'una xarxa d'allotjamets rurals que faça de Simat un lloc de destinació per a un ampli mercat de gent que demanda esta classe de turisme.

Marc Cabanilles ha estat regidor de l'Ajuntament de Simat en dos etapes. La primera al mandat 91-95, quan al capdavant de la candidatura d'EU va obtindre tres regidos, un resultat insòlit per a aquesta formació a Simat. Durant sis mesos va ser el primer tinent d'alcalde i regidor d'urbanisme, fins que s'hi va adonar que l'alcalde socialista, l'inefable Vicente Palomares, que aleshores accedia per primer cop al càrrec després d'haver estat durant anys regidor d'Urbanisme, no volia donar competències urbanístiques al seu tinent d'alcalde i company de coalició al govern local. És a dir, Palomares volia que Cabanilles portara el nom de regidor d'Urbanisme, però les competències se les reservava per a ell mateix. En descobrir-se el pastís Marc Cabanilles va presentar la dimissió no sols de les seues competències, també de regidor per evitar una divisió a EU, on hi havia partidaris i detractors de trencar amb el PSOE. Eren dies difícils, perquè l'alcaldia d'EU de Tavernes depenia del PSOE.

La segona etapa de Marc Cabanilles com a regidor va arribar a l'any 2003 ja com a cap de llista d'Arc Iris. Va ocupar el càrrec més o menys mig mandat, per a donar pas al segon de la candidatura, Joan Serra, ara regidor d'ERPV. Esta segona etapa, lliure de lligams amb partits tradicionals, va ser més productiva amb una oposició dura a Palomares, que encara era alcalde i pretenia aprovar d'amagat un pla general amb camp de golf i macrourbanització.

SIMAT HA VOTAT PP A DESTEMPS

Simat ha atorgat a destemps al PP la condició de partit més votat i li ha donat l'oportunitat de governar en un moment en el que la Generalitat està sumida en la més absoluta ruïna financera. El Govern del PP de la Generalitat ha agraït l'elecció d'un alcalde del seu partit per primera vagada a Simat rebutjant el Pla General, i per tant el polígon industrial, i deixant sense pressupost a la Fundació Jaume II, el que ha comportat la paralització total de l'activitat al voltant del monestir, tant pel que fa a l'oferta cultural, com a l'ocupació de persones aturades a les escoles taller, que han estat suprimides.

Per tant, aquells que confiaven en que la sintonia entre el govern local de Simat i la Generalitat anava a traduir-se en més ajudes, subvencions i inversions, tenen ara un argument menys per a justificar la permanència del PP a l'alcaldia.

A Simat no ha arribat absolutament un cèntim de la Generalitat des de que el PP té el govern municipal, i el que és pitjor, no s'ha planificat cap inversió en la que puga implicar-se la Generalitat. Ni remodelacions urbanes, ni serveis, ni dotacions, ni turisme, ni plans de formació de sectors relacionats amb el turisme, ni plans d'integració d'immigrants, ni reactivació econòmica, ni res de res. Potser el PP de Simat tampoc ha estat tant exigent com calia.

Aquesta reflexió es correspon amb el primer aniversari de l'elecció de Sebastián Mahíques com alcalde, el 15 de juny de 2007. Setmana a setmana, mes a mes, van dissolent-se les esperances de que el canvi de govern comportara almenys més implicació de la Generalitat. De moment no ha estat així.

MOR DE FORMA SOBTADA SALVADOR FERRANDO "L'AGÜELET"

Salvador Ferrando "l'Agüelet" va morir ahir divendres mentre treballava a l'horta. Un metge forense del jutjat de Sueca ha certificat la mort i ha ordenat l'aixecament del cadàver.

La mort sobtada i prematura de Salvador Ferrando per causes que encara no s'han determinat ha commogut Simat des de que cap al migdia ha començat a coneixer-se la notícia. Tenia 62 anys i el mateix dia que el va sorprende la mort tenia previst assistir a un sopar amb els seus quintos.

Arc Iris expressa les seus condolències per la desaparició inesperada d'un simater compromés a qui la vida l'havia colpejat els darrers anys. Fa poc més d'una dècada el seu germà, l'escriptor i crític de cinema Rafael Ferrando, ja va morir també de forma sobtada, inesperada i prematura, poc després de la desaparició de sa mare a causa d'un accident.

El soterrar va tenir lloc a València.

ARC IRIS INFORMA

Cap veí de Simat ni de cap altra banda del món que reba assistència sanitària del sistema públic té obligació de pagar res per cap de les atencions que reba dels facultatius del consultori auxiliar que tenim a Simat, inclosos els desplaçaments al domicili del malalt. Totes les atencions, totes, han de ser gratuïtes per als usuaris, que ja paguen l'atenció mitjançant els seus impostos. Ni un euro ni dos, ni un pernil, ni un formatge, ni un kilo d'entrecot, ni encara que el donatiu siga voluntari, perquè amb eixa actitud el que estem fent és perpetuar una pràctica que a més d'inmoral és il.legal.

Els metges tenen l'obligació d'atendre amb totes les garanties i per igual a totes les persones que ho necessiten, i no s'ha de pagar absolutament res. Si algú fóra desatés, o no fóra atés com cal per negar-se a pagar, el fet constituiria fins i tot un delicte greu. Si algun usuari de la sanitat pública de Simat es veu en aquestes circumstàncies, pot denuciar-ho a Arc Iris a través del seu regidor o del correu electrònic.

ARC IRIS ENCETA UNA CAMPANYA CONTRA LES ÚLTIMES REMINISCÈNCIES FEIXISTES A SIMAT

Arc Iris i Esquerra Unida anuncien que van a emprendre una campanya per combatre les últimes reminiscències feixistes a Simat, incloent-hi tota mena de pràctiques abusives i excessos en el comportament de determinades persones des de posicions dominants.

D'entrada, EU i Arc Iris ha comprovat que hi ha encara determinats funcionaris públics de la sanitat pública al consultori de Simat que cobren per serveis que s'haurien de prestar de forma gratuïta, i que fins i tot accepten "regals" de forma freqüent i regular.

Una investigació empresa per la nostra coalició ha demostrat que l'eliminació de l'anomenada "iguala" fa més d'una dècada, no ha suposat l'eliminació real d'aquesta pràctica il.legal i abusiva, i que hi ha encara molts usuaris de la sanitat pública primària que es veuen en l'obligació de fer front a pagaments per rebre atencions a les que tenen dret de forma gratuïta.

EU i Arc Iris no poden permetre l'existència al segle XXI de pràctiques vuitcentistes, i en farà ús de totes les eines al seu abast per combatre eixes pràctiques, en primera instància des de l'ajuntament, on instarà al govern local a perseguir eixes actituds. Si no prospera la iniciativa a l'ajuntament, EU-Arc Iris iniciarà accions de denúncia pel seu compte que arribaran a la Conselleria de Sanitat, al Síndic de Greuges, i si cal a la justícia, perquè el cobrament il.legal d'atencions que es presten des de serveis públics pot constituir un delicte.

Però no sols a la sanitat pública s'han detectat abusos. També s'investigaran presumptes contractacions irregulars de treballadors en condicions d'explotació, cobraments abusius de lloguers, sobrepreus en la venda d'habitatge de protecció oficial, etc.

Per a Arc Iris i EU la dignitat de les persones està per damunt de l'esforç que puga suposar desemmascarar eixes pràctiques i els seus autors.

AL TALL, PER PRIMERA VEGADA A SIMAT

Ironies de la vida, ha tingut que ser amb un govern del PP que el grup Al Tall actue per primera vegada a Simat. Serà el dijous 7 d'agost, al marc de la programació de les festes patronals. Cal dir, però, que el PP de Simat no ha accedit a la contractació del grup més popular de música en valencià per iniciativa pròpia. Ha estat una moció d'EU-Arc Iris la que ha fet possible que la música en valencià i la programació musical de qualitat s'incorpore a la programació de les festes patronals, fins ara banal, ximple, continuista i poc original.

No obstant això, cal remarcar que l'anterior govern socialista de Simat també va rebre propostes de l'oposició per a incorporar a grups valencians a la programació musical de festes, i mai hi va accedir.

La darrera vegada que un dels grans grups de música en valencià va actuar a Simat va ser l'any 1979. Era el primer any d'alcaldia socialista a Simat amb Marcel.lí Alminyana al capdavant de la corporació. El grup de música folk valenciana Els Pavesos, aleshores en ple apogeu i encapçalat per Joan Monleon, va pujar a un escenari improvisat a la Font Gran (encara no existia l'actual escenari permanent). Eixe escenari s'hi va instal.lar enfront d'on ara hi és l'actual , és a dir, a la carretera. Era un raig de la frustrada esperança que va suposar el retorn de les suposades esquerres a l'alcaldia de Simat, a l'any 79. Des d'aleshores ens hem hagut de conformar amb orquestretes fent sonar la cançó de l'estiu, espectacles de poca qualitat, varietats, i la Montecarlo.

Ara, trenta anys després d'aquella actuació mítica de Els Pavesos a la Font Gran, els simaters tornaran a tindre l'oportunitat d'escoltar en directe un dels grups referents de la música en valencià, Al Tall, la trajectòria del qual ha estat recollida en una publicació de la que és autor el nostre regidor, Víctor Mansanet (AL TALL, VINT ANYS. Editorial La Màscara. 1995. València).

EL MONESTIR ACULL ESTE CAP DE SETMANA LA IV MULTAQA

El monestir de la Valldigna acollirà el pròxim cap de setmana la IV edició de la Multaqa, la Trobada de les Tres Cultures, que enguany se centrarà en el debat, el diàleg i en l'aspecte divulgatiu més que en el lúdic i en les activitats festives que van presidir les edicions anteriors. Potser la ruïna financera de la Fundació Jaume II té alguna cosa a vore amb la supressió de les activitats lúdiques i festives, més cares que les purament reflexives.
El secretari autonòmic de Cultura, Rafael Miró, va destacar ahir durant la presentació de les jornades, "la completa consolidació d'esta iniciativa impulsada per la Generalitat i la seua ferma aposta per ser una ferramenta de reflexió i debat sobre la situació mundial i, molt especialment, sobre la qual cosa succeïx en el nostre entorn més immediat: el Mediterrani".
Miró va assenyalar que el fil conductor davall el qual van a concatenar-se els debats al llarg dels tres dies, "el divendres o yumuaa de l'islam; el dissabte o shabbat jueu i el diumenge cristià", gira enguany al voltatnt de la Carta Universal dels Drets Humans, de la que es commemora enguany el 60 aniversari i que, per al secretari autonòmic, suposa "una efemèrides que va ser tota una declaració d'intencions en el seu moment i la influència de la qual es projecta decisivament sobre la nostra actualitat".
El secretari autonòmic de Cultura va incidir en el reconeixement implícit de la seu d'este certamen, el monestir de la Valldigna, "com a focus de cultura i diàleg, lloc per a l'ús social dels valencians". A més, va assenyalar que "des d'esta tribuna que és la Multaqa no podíem obviar la transcendència i el simbolisme d'esta cita i sobretot l'anàlisi del seu ideari a la llum de tres de les religions i cultures més emblemàtiques i influents del món".
Així mateix, va ressaltar la importància de la cita d'enguany per la nòmina d'experts i personalitats invitades que il·lustraran, des de la seua experiència i punts de vista, sobre aspectes tan emergents com la situació de la dona i els Drets Humans en l'islam; la perspectiva dels Drets Humans des de l'òptica jueua, una perspectiva que va considerar "especialment interessant" al commemorar-se també enguany el 60é aniversari de la creació de l'estat d'Israel.
També es tractarà el llegat clàssic i cristià, notes "evidentment mediterrànies, en la conformació de la identitat europea de la qual formem part o l'impacte de la globalització en cada un dels tres corrents culturals i religiosos citats", segons la mateixa font.
Entre els participants es trobaran el professor de Sociologia de la Universitat Jaume I Ignacio Aymerich; la ministra consellera d'Assumptes Polítics de l'Ambaixada d'Israel a Espanya, Alona Fisher-kamm; el vicepresident de la Fundació Pedro Arrupe i del Centre UNESCO de València, Alejandro Mañes; a més del president de Sociòlegs sense Fronteres i del Centre UNESCO de València, Alberto Moncada, i la vicepresidenta de l'Associació de Dones Immigrants de València, Souad L'Hadri.
També estarà present, per part del membre del Consell Valencià de Cultura, Rosa María Rodríguez; així com el periodista corresponsal de TVE a Israel Agustín Remesal; la presidenta del Centre Cultural Islàmic de València, Amparo Sánchez, i el director de la Fundació Centre d'Estudis per a la Integració Social (CeiMigra), Guillermo Vansteenberghe.
El secretari autonòmic de Cultura va comentar que durant els tres dies en què se celebrarà la Multaqa, els assistents podran disfrutar del "llenguatge universal per excel·lència", la música. Així, presenciaran, entre altres, la "notable actuació" en l'església del monestir del Cor 'Lex et gaudium', una formació composta per membres del Col·legi d'Advocats de València.
Finalment, Rafael Miró va ressaltar que la mirada "universalista" d'esta trobada "no seria possible sense el concurs de la Secció Mediterrània de la Unió Europea o el Centre que la UNESCO té delegat a València, així com la Fundació Jaume II el Just junt amb la impagable assistència de la Mancomunitat de la Valldigna".
Per a Miró, tot això permet a la Multaqa "ser allò al que aposta: Un fòrum estable per a parlar d'una meta més bella que la pau mateixa, a més de la mútua confiança i el respecte a la diversitat i a la pluralitat garants, en definitiva, de la pau, perquè d'elles naix".

HO HEM ACONSEGUIT

Ho hem aconseguit. El Grup Popular de les Corts Valencianes ha acceptat l'esmena presentada pel Grup Socialista al projecte de llei del monestir de la Valldigna per la que s'elimina l'apartat c de l'article 2, que contemplava el manteniment de l'ús religiós del monestir. Almenys el PP ha accedit a matisar la redacció d'eixe apartat, que ha quedat de la següent forma: "considerar el monestir com a centre cívic, institucional i religiós disponible per a activiats i usos de les institucions i de la ciutadania".

La redacció final d'este apartat és una proposta que el portaveu municipal del PSPV, Eladi Mainar, va fer a les diputades Isabel Escudero i Ana Noguera quan van visitar el monestir per tal de recollir suggeriments per a redactar esmenes. Tot i això, el primer partit polític que va alertar de la intenció del PP de destinar el monestir a usos religiosos va ser Arc Iris (veure l'arxiu d'aquesta web).

No obstant això, la satisfacció és parcial, atés que el PP ha rebutjat l'esmena socialista contra l'article vuité de la llei, que contempa la possibilitat de subscruire un conveni amb l'Arquebisbat de València per a regular l'ús del monetir i del temple. Per tant, queda una porta oberta per a que l'Església diga qui, qui no i com utilitza el monestir. Tot dependrà del desenvolupament de la llei mitjançant els corresponents reglaments. Ara bé, si s'ha suprimit l'apartat c de l'article 2 que contemplava el manteniment de l'ús religiós, difícil ho té l'Església per justificar atreviments.

De moment, però, la ciutadania de la Valldigna s'apunta una victòria en haver aconseguit la supressió de l'apartat c de l'article 2. Això ha facilitat el consens i probablemente la llei s'aprove per unanimitat al ple de les Corts, encara que això ja serà al setembre, perquè el periode de sessions ha conclòs.

LA COMISSIÓ DE CULTURA DE LES CORTS APROVA PER UNANIMITAT EL PROJECTE DE LLEI DEL MONESTIR

La Comissió d'Educació i Cultura de les Corts Valencianes ha aprovat hui per unanimitat el Projecte de Llei del monestir de la Valldigna. Els tres grups parlamentaris PP, PSPV i Compromís han coincidit a destacar el consens per a aconseguir la recuperació d'este patrimoni, un "compromís polític" que forma part de l'Estatut d'autonomia valencià.
En este sentit, la diputada del PP Alicia de Miguel, durant la seua intervenció en la Comissió, ha apuntat que este projecte de llei "consolida" la "importància" del monestir per als valencians, alhora que ha manifestat que este centre acollirà esdeveniments que "contribuiran a la modernitat" d'eixa terra.
Per la seua banda, la parlamentària socialista Jeanette Segarra, que ha defensat les esmenes socialistes en substitució d'Ana Noguera, s'ha mostrat reticent a que la gestió del monestir la porte la Fundació Jaume II el Just perquè és una entitat "fosca, opaca i amb possibles irregularitats en la seua gestió".
"No volem que el monestir acabe amb una mala imatge de gestió per part d'esta fundació". A més, ha sol·licitat que la recuperació d'este patrimoni servisca per a "ampliar i projectar" un pla sobre la comarca de la Safor, tant en l'àmbit turístic com econòmic.
De la mateixa manera, en el seu torn, el diputat de Compromís Josep María Pañella (Bloc) ha sol·licitat que es contemple un canvi de nom en la denominació oficial, perquè en compte de 'Reial monestir de Santa Maria de la Valldigna', siga 'Reial monestir de Santa Maria de Valldigna' -ometent l'article 'la'-. Una apreciació que de Miguel va acceptar negociar i "estudiar".

Arribats ací, cal posar l'accent sobre les coses en les que es calfa el cap el Compromís en el conjunt d'un amplíssim projecte de llei, tot perquè algun catòlic del Bloc de Simat ha assessorat al diputat Pañella i li ha dit que quan es parla de mares de Déu no s'ha d'utilitzar l'article. Una cosa es la vall de la Valldigna, i una altra la Mare de Déu de Valldigna. Arc Iris, que no està present al Parlament -tot arribarà- però que no vol deixar de dir la seua, diu que els representants del Bloc a l'Ajuntament de Simat i a les Corts haurien de presentar la seua dimissió per aturar-se en ximpleries a l'hora de debatre un projecte de llei que és dens i extens. El diputat de Compromís Josep M. Pañella va dedicar deu minuts al ple la setmama passada per explicar els motius pels que cal suprimir l'article de la Mare de Déu, però res va dir de que l'Església Catòlica tinga preferència a l'hora de gestionar els usos del monestir.

Però bé, anem a per coses serioses. Una vegada aprovat a la Comissió, el projecte de llei tornarà al ple, i entrarà en vigor el mateix dia de la seua publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Arc Iris confia, tot i no estar d'acord amb la totalitat del text, que la nova llei servisca com a revulsiu de la Valldigna en l'àmbit cultural i turístic.

LA WEB D'ARC IRIS PORTA LA INICIATIVA INFORMATIVA

La darrera setmana s'ha demostrat que la web d'Arc Iris porta la iniciativa informativa a Simat i a la Valldigna. Aquesta web informava dijous passat de la situació de ruïna de la Fundació Jaume II, que gestiona el monestir, i de la reunió que van mantenir el president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando, i la gerent de la Fundació, Anabel Trujillo, en la que ésta va demanar fins i tot els ingressos de la venda de taronges del recinte del monestir. A més, Arc Iris informava eixe mateix dijous de la paralització de tota la activitat cultural al monestir.

Dos dies després, dissabte, el diari Levante-EMV es feia ressò de la mateixa informació a tota plana, i amb editorial inclosa, i la presentava com una primícia. La informació la signava el corresponsal de Tavernes, Miquel Juan, i encara que no ho esmentava, la font de Miquel Juan va ser una regidora del Bloc que forma part de la Mancomunitat. Així doncs, es confirma que el BNV és la font principal de la que beu Miquel Juan. La seua font preferida.

Però la confirmació de que la web d'Arc Iris porta la iniciativa informativa no es queda ahí. Ara fa una setmana que aquest portal informava de la decissió de la Conselleria de Territori i Trasvassament de l'Ebre de no acceptar a tràmit el PGOU si no es feien modificacions. Hui dimarts, una setmana més tard, el diari Levante-EMV, que presumeix de portar la iniciativa informativa a la comarca, se'n fa ressò. Arc Iris, però, pot demostrar que el diari Levante-EMV se n'ha assabentat de la notícia a través d'Arc Iris, encara que el diari lermista per excel.lència mai ho reconeixerà.

LA SAFOR, ÚLTIM REDUCTE DE L'ULTRALERMISME

La Safor, amb Els Ports, s'ha convertit en l'últim reducte de l'ultralermisme al socialisme valencià, atés el resultat dels congresos comarcals en els que s'han triat els delegats que el primer cap de setmana de juliol aniran a Madrid a lloar a Zapatero.

Eixes dos són les úniques comarques on l'ultralermisme s'ha endut tots els delegats en joc, tres a la Safor, i tres als Ports, tot i que als Ports, comarca de l'inefable i parafeixista candidat lermista a secretari general del PSPV Ximo Puig, s'hi va presentar una llista alternativa que per un vot es va quedar sense representació. Almenys, però, Puig va tindre contestació, i ell no està acostumat.

Però a la Safor, que és el que ens afecta, ni tan sols hi va haver llista alternativa. Hi va haver un tímid intent per part de gent de Francesc Romeu, però es va quedar amb això, amb l'intent. Amb la qual cosa, el socialisme saforenc roman a la part més profunda de la foscor ultralermista, la rèmora que lluita per conservar privilegis i s'oposa a noves inèrcies que traguen el PSPV de la claveguera. Els ultralermistes són gent que per davant d'altra cosa posa el seu interés personal. Ells primer, i després el partit i l'interés general. És gent a la que no l'importa que el PSPV s'arrossegue pel fang si d'eixa manera ells sobreviuen a sou de partit o de les institucions. És gent acostumada a la coacció, a l'amenaça, a la vendetta. Vertaders professionals del "medreo".

Ahí tenim la patètica figura de l'exsecretari d'organització, Vicent Sarrià, ara elevat a la categoria de figura pública per la gestora provisional del PSPV, que li fa dia si i dia també nota de premsa per a que traga el cap i tinga opcions de perpetuar-se. L'inefable Sarrià, anys i anys al partit, anys i anys diputat, i el públic encara no li coneix la cara. I ara la gestora lermista li ho vol arreglar a correfuita per a que puga tonar a ser diputat. I roda i volta. I Sarrià per ací, i Sarrià per allà. I és clar, compta amb l'inestimable col.laboració d'un altre inefable, el secretari comarcal de la Safor i manegueta de la gestora de Lerma, Alfredito Boix.

La conseqüència d'açò és que a la Safor, i a la Valldigna, patim el socialisme més arcaic i retrògad que hi ha al País Valencià, i això precupa a gent com la d'Arc Iris, obstinada en estendre la més pura cultura democràtica. No sembla, però, que s'albiren noves perspectives, a no ser que amb un cop de mà de Madrid es pose a tots els filibusters al seu lloc.

És la por. La por a fer front a aquells que s'han enrocat als llocs de poder. Perquè si algun socialista saforenc de bona voluntat vullguera fer front a eixa inacció i ineptitud, tindria arguments de sobra. Amb el mandat d'Alfredito Boix al PSOE de la Safor-Valldigna els socialistes han perdut bona part de les alcaldies. De 35 municipis, només s'han quedat amb una desena d'alcaldies (cap a la Valldigna), i han deixat que el Bloc, amb set alcaldies, els bufe el bescoll. Amb eixe bagatge, Alfredito Boix no deuria ser apartat per una corrent crítica, sinó que deuria ser ell mateix el que abandonara. Això sí, a Arc Iris li consta que hi ha gent al socialisme saforenc disposada a perdre la por. Vorem què passa als congressos locals del mes de setembre.

El millor per al socialisme valencià és que l'ultralermisme no ha tret res llevat dels delegats de la Safor i els Ports. Per fortuna, a la majoria de comarques hi ha seny.

SOPAR-HOMENATGE A MIQUEL FERRANDO

L'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat retrà homenatge dissabte que ve a qui ha estat durant cinc anys el seu president, Miquel Ferrando "Melis". L'homenatge consistirà en un sopar en el que se li lliurarà una placa i un obsequi a Miquel Ferrando, a qui se li agrairà el seu paper imprescindible en el naixement i consolidació d'Arc Iris.

Els tiquets per al sopar es poden reservar al preu de 5 euros al correu electrònic d'Arc Iris (arciris_simat@yahoo.es).

En el sopar s'elegirà també nova junta executiva per a fer front a una nova etapa caracteritzada per l'atomització de l'esquerra i la fragilitat d'un govern de la dreta, però també per la progressiva recuperació de la cultura democràtica, la participació, la transparència i les llibertats.

Arc Iris va náixer l'any 2003 com a reacció necessària davant un govern del PSPV-Bloc que al llarg dels anys s'havia instal.lat en la prepotència, l'abús, l'ocultació d'informació, el sectarisme i els favoritismes. Les expectatives que va suposar la nova formació política es van reflexar en un suport de més del 16% a les eleccions municipals de 2003, sense contar les quaranta peperetes d'Arc Iris misteriosament anul.lades per misterioses ratlles de bolígraf que hi van aparéixer, el que ens havera donat dos regidors en detriment del cinqué del PSOE. Tot i això, amb només un regidor, Arc Iris va ser capaç al llarg del mandat 2003-2007 de canviar de forma substancial la manera de fer política a Simat i de governar l'Ajuntament. Es van denunciar sense pors els usos i abusos del govern nacionalsocialista del PSOE-Bloc, es va promoure l'aprovació del reglament de participació ciutadana, es van destapar les martingales urbanístiques, l'ocultació del PGOU i els intents d'estafar als propietaris de sòl, es va afavorir la pluralitat, es va posar en evidència el sotmetiment del Bloc als designis del PSOE, i es va fer una gran tasca en matèria d'assumptes socials, amb especial incidència sobre el risc d'exclusió dels immigrants.

Els inicis, però, no van ser fàcils. Arc Iris va estar objecte de tota clase d'atacs, coaccions, amenaces, boicots i insults per part d'aquells que fins aleshores havien estat còmodes amb l'estatus quo polític. Les nostres reunions eren gairebé clandestines, i fins i tot vam ser víctimes de l'espionatge. Tot i això, hui per hui l'atac més greu segueix sent la misteriosa anul.lació de quarante paperetes a les eleccions de 2003.

Acabat eixe mandat, una part de les persones que integraven Arc Iris van decidir promoure al 2007 candidatures d'ERPV i EU, però altra part va romandre a Arc Iris i va mantindre l'essència d'una agrupació que ha estat determinant per a la recuperació de la cultura democràtica a Simat. Eixes pesones que van romandre a Arc Iris, totes elles independents, van acordar concórrer a les eleccions de 2007 amb coalició amb EU, una llista que encapçalava el dirigent d'EU Víctor Mansanet, i que portava de número dos a Marc Cabanilles, d'Arc Iris.

El president sortint, Miquel Ferrando, ha estat un personatge determinant per a l'èxit d'Arc Iris. Persona compromesa des de l'esfera llibertària, ha tingut la paciència i l'encert d'intervernir com a home bo entre les diferents sensibilitats agrupades a Arc Iris. Digam que ha estat el nexe aglutinador, i per tant, l'èxit polític d'Arc Iris és en bona part mèrit seu. Ara Arc Iris li ho reconeix amb l'homenatge que dissabte que ve es celebrarà a la històrica i quasi clandestina seu d'Arc Iris, al carrer dels Brolls.

L'EX REGIDOR PACO GARCÍA SEGUEIX ACTIU AL PP

Francisco Alario (esquerra) s'acomiada de l'alcalde al ple immediatament després de presentar la seua renúncia.

L'exregidor del PP de Simat Paco García Alario, que fa un mes va presentar la seua dimissió per desavinences amb l'alcalde, Sebastián Mahíques, continua actiu al PP i al servei d'allò que dispose l'executiva local dels popular.

Segons ha pogut saber ARC IRIS, Paco Alario ha participat esta setmana en una reunió del PP regional en representació dels populars de Simat, per indicació del propi alcalde, que és qui va demanar Alario que hi assistira.

La reunió dels representants de les executives locals del PP del País Valencià estava coordinada pel conseller Alejandro Font de Mora, i sembla un primer contacte previ al congrés nacional que el PP va a celebrar la setmana que ve a València per aclamar a Mariano després de tot un seguit d'esglais que feien dubtar de si el president nacional anava a arribar viu al congrés.

Per tant, Paco García continua actiu al PP de Simat, el contrari del que es podia pensar després de la seua estranya eixida del consistori, i sembla que ha assolit la tasca de "fontanero", la qual cosa li anirà bé a Mahíques, a qui les tasques de govern el tenen totalment absorbit.

ARC IRIS es pregunta si en realitat Paco García será el "cinqué regidor" del PP a l'ombra i se n'ocuparà fent com si no fes de qüestions municipals.

INTENT DE ROBATORI A LES INSTAL.LACIONS DE L'AIGUA POTABLE DE SIMAT

Les instal.lacions del dipòsit de l'aigua potable de Simat han estat objecte esta setmana d'un intent de robatori per part d'uns desconeguts que van forçar l'accés i van tractar d'extraure les conduccions de coure, encara que no ho van aconseguir. Tot i això, han causat desperfectes de poca importància, i el subministrament d'aigua a la població no s'ha vist interromput en cap moment.

És la segon instal.lació pública municipal que ha estat objectiu dels delinqüents en menys d'un mes. La primera va ser el mercat municipal, on els lladres sí van aconseguir el seu objectiu i es van endur diversos productes d'alimentació de les parades. Entre una i altra acció, s'han produït robatoris a casetes de l'horta, a quatre pous de reg, a cases del casc urbà, a collites del camp, i a un bar.

L'intent de robatori a les instal.lacions de l'aigua potable és greu si atenem a la possibilitat de que s'havera pogut interrompre el subministrament si els delinqüents haveren aconseguit el coure, presumptament el seu objetiu.

ARC IRIS vol denunciar la facilitat d'accés a unes instal.lacions públiques des de les que es subministra aigua de boca a tot el municipi, i demana major custòdia a un servei essencial.

FESTIVAL DELS ALUMNES DE L'ESCOLA DE MÚSICA DE SIMAT

Els alumnes de l'Escola de Música de Simat van exhibir ahir divendres les habilitats que han adquirit al llarg del curs amb un festival en el que van actuar les seccions de corda i vent, acompanyats dels seus professors. El saló d'actes de la Casa de la Cultura estava de gom a gom per a contemplar els progressos dels alumnes.

EU-ARC IRIS DEMANARÀ LA DESTITUCIÓ DE L'AUTOR DEL PGOU

El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, demanarà en una reunió de portaveus prevista per al 25 de juny la finalització de la relació contractual entre l'Ajuntament de Simat i l'arquitecte redactor del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), Bernardo Montserrat, per la seua ineptitud manifesta a l'hora de dotar a Simat d'una ordenació urbanística.

Ha passat gairebé una dècada des de que l'Ajuntament de Simat, aleshores amb el socialista Vicente Palomares a l'alcaldia, va encarregar Bernardo Montserrat l'elaboració del PGOU, i a hores d'ara l'arquitecte encara no ha aconseguit ni tan sols que haja estat admés a tràmit per la Conselleria de Territori, to per l'obstinació de l'arquitecte en endossar-nos un camp de golf amb macrourbanització que finalment s'ha relevat de totes totes inviable econòmicament, socialment, i mediambientalment.

Per tant, Arc Iris creu que Bernardo Montserrat ha d'assumir alguna responsabilitat pel fet que huit anys després d'elaborar el PGOU, Simat encara no haja aconseguit ni que la Conselleria de Territori l'haja pres en consideració, amb els perjudicis que comporta per al progrés i desenvolupament d'un municipi que necessita amb urgència sòl terciari per a la ubicació d'empreses.

El que ha fet Bernardo Montserrat a Simat no li ho hagueren permés a cap municipi. I dit d'una altra forma: si a Montserrat se li haguera ocorregut actuar per exemple a Gandia, la ciutat on té el despatx, com ha actuat a Simat, ja fa temps que se l'haguera acomiadat. Haguera permés Gandia estar una dècada sense PGOU? La resposta és no. Ni Gandia ni cap poble que es faça respectar.

Bernardo Montserrat, natural d'Alzira i amb despatx al passeig de Gandia, és un gran aficionat al golf, i ha intentat des de finals dels anys vuitanta construir un camp de golf a la Safor, encara que totes les seues propostes han estat un fracàs. Ho va intentar fins i tot al marjal de Xeresa, el que dóna idea del concepte de preservació mediambiental que té l'arquitecte. Finalment va anar a parar a Simat, on després de huit anys d'intents, la seua proposta de PGOU ha estat definitivament rebutjada per la conselleria.

Les averiguacions que ha realitzat ARC IRIS apunten a que el camp de golf i la macrourbanització de Simat van ser idea del propi Montserrat, i la va vendre a qui aleshores era l'alcalde, Vicente Palomares, qui la va acceptar de bon gust. Ara bé, les martingales i maquinacions han fet que el projecte estiga ple d'imperfeccions, de manera que ha anat com cagalló per séquia de despatx en despatx sense que ningú haja donat el vist-i-plau. Hem perdut una dècada.

Per tant, ARC IRIS considera que l'Ajuntament de Simat s'ha de desfer de Bernardo Montserrat, de la mateixa manera que ja s'ha desfet, amb bon criteri, de l'advocat urbanista Vicent Duart, contractat per Palomares per a curar-se en salut.

LA GENERALITAT REBUTJA EL PLA GENERAL DE SIMAT

Plànol del PGOU rebutjat per la Conselleria.

La Conselleria de Territori, Trasvassament de l'Ebre i Habitatge, ha comunicat a l'Ajuntament de Simat la seua negativa a acceptar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) tal com està redactat, com ja va informar ARC IRIS diumenge passat. L'alcalde, Sebastián Mahíques, va informar ahir dimecres d'aquesta decissió a la corporació, i l'arquitecte autor del Pla General va proposar diverses alternatives.

La Conselleria rebutja tres punts del Pla General: el camp de golf amb macrourbanització per no comptar amb els corresponents informes d'impacte i de disponibilitat hídrica; la creació d'una nova zona urbanitzable al Pla de Corrals, i l'explotació d'una pedrera.

La solució que proposa ara l'autor del PGOU, l'arquitecte gandià Bernardo Montserrat, és renunciar al camp de golf i la macrourbanització mantenint la zona catalogada com a verda, i renunciar també a la pedrera i a la nova zona urbanitzable del Pla de Corrals, per tal de presentar un nou concert previ de PGOU sense eixes propostes, i alhora tramitar en paral.lel el PAI del Polígon Industrial, que és el que l'ajuntament considera més urgent.

La corporació ha de donar una resposta a la comissió convocada el dia 25 de juny.

A més de proposar una nova forma de tramitar el PGOU, ARC IRIS acudirà a la reunió del dia 25 amb la petició de destitució de l'autor del PGOU per la seua incompetència manifesta: Fa més de se anys que s'ha començat a elaborar el Pla General, i encara no hem aconseguit que la conselleria ni tan sols ens l'admeta a tràmit, el que suposa una pèrdua de temps inacceptable per a un poble que necessita amb urgència definir un model de creixement. Per tant, ARC IRIS demanarà la destitució de Bernardo Montserrat i la contractació d'un altre arquitecte que tremite amb eficàcia el nou PGOU.

L'obstinació de Bernardo Montserrat en col.locar un camp de golf amb macrourbanització al PGOU és la principal causa de que la Conselleria encara no haja acceptat tramitar el document, i per tant Bernardo Montserrat és responsable en la part que li pertoca. ARC IRIS recorda que Bernardo Montserrat tracta des de fa gairebé vint anys de construir un camp de golf a la Safor, i ho va intentar fins i tot al marjal de Xeresa allà pel final de la dècada dels vuitanta.

D'altra banda, a ARC IRIS li ha cridat l'atenció el fet de que els plànols del PGOU que ha mostrat l'arquitecte no contemplen la línia d'alta tensió, la qual cosa és la constatació de que el Pla General es va redactar abans, és a dir, al mandat 1999-2003, amb govern PSOE-Bloc. Tot i això, arribats a les eleccions municipals de 2003 cap dels dos partits en va dir res ni als seus programes electorals ni als seus mitings, tal com ha vingut denunciant ARC IRIS desde la seua creació al 2003.

LA FUNDACIÓ JAUME II DENEGA TRES ESCOLES TALLER PER A SIMAT I ADMET LA SEUA SITUACIÓ DE RUÏNA

La gerent de la Fundació Jaume II, Anabel Trujillo, ha admés davant el president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando, la situació de ruïna de l'ens que gestiona el monestir, i ha anunciat la denegació de les tres escoles taller que havia sol.licitat la Mancomunitat per al monestir a causa del greu dèficit.

En una reunió entre Trujillo i Ferrando, la gerent de la Fundació ha admés la mala situació financera, però ha dit que el desfassament és de poc més de cinc milions d'euros (un nou-cents milions de les antigues pessetes) i no de nou milions d'euros, com es va denunciar en premsa.

Eixa situació de ruïna financera de la Fundació té altres conseqüències, a més de la denegació de les tres escoles taller. Així, la Fundació s'ha negat a contractar un jardiner per al manteniment de l'entorn del monestir, tal com demanava el president de la Mancomunitat, i s'han hagut d'eliminar altres serveis, com els guies per a les visites al monestir.

La situació financera de la Fundació és tan grau, que segons ha pogut saber ARC IRIS, la gerent ha començat a interessar-se davant el president de la Mancomunitat per la destinació dels suposats ingressos de la venda de les taronges que es produeixen a l'interior del recinte monacal, i que fins ara gestionava l'Ajuntament de Simat sense que mai s'haja conegut la comptabilitat d'eixa explotació agrícola pública.

La conseqüència més greu de la situació de ruïna de la Fundació és la denegació de les tres escoles taller per al monestir, on cada any eren contractades entre trenta i quaranta persones per a formar-se en rehabilitació de monuments, jardineria i activitats relacionades amb el turisme. A Simat, un municipi amb els índex més elevats de desocupació a la Safor i amb menys capacitat de generar llocs de treballs, només li faltava l'eliminació de les escoles taller.

ARC IRIS lamenta la nefasta gestió econòmica de la Fundació Jaume II i la situación generada com a conseqüència d'un dèficit que s'emporta per davant totes les esperances d'un poble que, sense indústria, sense comerç i amb una activitat agrícola deficitària, confiava en el turisme com a via de sortida.

ARC IRIS demana responsabilitats als responsables de la gestió econòmica de la Fundació, i exigeix a la Generalitat un esforç per reprendre l'activitat quan abans.

DAVID MOGORT SUBSTITUÏX MAINAR A LA MANCOMUNITAT DE LA VALLDIGNA

David Mogort.

El regidor socialista de Simat David Mogort, número dos de la candidatura del PSPV, substituïrà hui a Eladi Mainar, cap de llista i portaveu, com a representant del PSPV de Simat a la Mancomunitat de la Valldigna.

Mogort prendrà possessió del càrrec com a conseller a la Mancomunitat a un ple extraordinari que l'ens comarcal celebra esta vesprada. Mainar va renunciar al darrer ple per poder accedir sense suspicàcies a una de les beques que atorga la pròpia Mancomunitat a investigadors locals per a la publicació d'estudis i assajos sobre la Valldigna. Tot i això, Mainar també ha dit que necessitava temps per compatibilitzar la seua feina com a professor de secundària i el càrrec de portaveu a Simat, entre altres tasques.

David Mogort ha expressat la seua voluntat d'aglutinar i reorientar l'acció política dels consellers socialistes a la Mancomunitat de la Valldigna per tal de fer major oposició a la presidència que ocupa el PP.

D'altra banda, ARC IRIS encara no ha entés perquè sent minoria el PP té la presidència, encara que sospitem que ha estat una exigència del PP de Benifairó al Bloc a canvi de recolzar-lo a l'alcaldia d'aquest municipi. D'eixa manera, el Bloc de Simat i Benifairó no s'han oposat a que el PP presidisca l'ens a canvi de que este partit recolze l'alcaldia del Bloc a Benifairó. Tot un joc d'estratègies.

LA GENERALITAT, OBLIGADA A ADMETRE LA DENOMINACIÓ DE CATALÀ PER A LA NOSTRA LLENGUA

Punxeu a la pàgina per visualitzar-la.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha obligat mitjançant sentència a la Generalitat a publicar al Diari Oficial un article dels Estatuts de la Universitat d'Alacant en el que s'admet que en la seua denominació científica el valencià és català. La Generalitat es va oposar primer a aprovar els Estatuts de la Universitat d'Alacant, i després va ometre a la publicació oficial l'article que feia referència al català. Ara el Consell de Camps s'ha vist obligat a rectificar.

AFILIA'T A ARC IRIS O COL.LABORA AMB LA TASCA INFORMATIVA

L'associació ciutadana ARC IRIS fa una crida als veïns de Simat per tal de col.laborar amb la tasca informativa encetada amb l'elaboració d'aquest bloc. ARC IRIS anima a contactar amb nosaltres a través de l'adreça de correu electrònic que hi apareix al lateral, i insta als veïns a difondre a través d'aquest bloc qualsevol denuncia, reivindicació o suggeriment del carrer en el que hi viuen, del parc pel que passegen, del servei públic que utilitzen, etc.

L'esforç de mantindre viu un mitjà de comunicació de caire local és gran, i la col.laboració ciutadana contribuiria a que aquesta web adquirira vertaderes característiques de servei públic.

Si voleu major grau de col.laboració amb Arc Iris, afilieu-vos. ES GRATUIT. Només cal rascar-se la butxaca quan hi ha algun sopar.

La nostra tasca estarà sempre encaminada a que tots els veïns de Simat tinguen al seu abast la major informació possible relativa als assumptes municipals, de forma que tots tingam les mateixes oportunitats, perquè ARC IRIS pensa que la informació és llibertat des del moment que ens proporciona elements de judici per a prendre la millor decissió en cada moment.

Lamentablement, la trasnparència informativa no ha estat fins ara una prioritat per als govers municipals de Simat, i hem hagut de passar vertaderes etapes d'obscurantisme i manipulació. Ara, però, les coses canvien encara que siga a poc a poc.

Si voleu col.laborar o afiliar-vos a ARC IRIS, envieu un correu a arciris_simat@yahoo.es.

SIMAT CONTRA LA DROGA

Els alumnes del col·legi Valldigna de Simat de la Valldigna van participar de les activitats formatives i preventives de l'autobús contra la droga que va visitar la localitat divendres passat 6 de juny, dins de la V Campanya de prevenció contra el consum de drogues anomenada "Pequeñas pero matonas", que va rebre 90 visitants, la majoria d'ells escolars, en concret, 80 estudiants del municipi.Estacionat en l'avinguda de la Safor, l'autobús va romandre en la zona invitant els estudiants i als habitants del municipi a involucrar-se en els seus tallers. Un vídeo formatiu, un debat sobre situacions davant del consum de substàncies addictives i un divertit joc sobre preguntes i respostes en l'exterior del vehicle, són els arguments emprats per les monitores de la campanya per a motivar als més jóvens a dir "no" a les drogues.A aquests objectius va contribuir la visita de l'alcalde de Simat de la Valldigna, Sebastián Mahiques Morant, i la regidora de Benestar, Belinda Navarro, que van acudir a visitar la campanya.Este és el principal objectiu de la campanya, una acció social patrocinada per empreses privades, com ara la Fundació Vodafone Espanya, que s'han unit a la Conselleria de Sanitat davall el lema "Pequeñas pero matonas", amb la col·laboració de la Federació Valenciana de Municipis i províncies.Per a més informació, pot consultar la web: www.pequenasperomatonas.Com

EL DIA 14 S'INCORPOREN NOUS GUÀRDIES CIVILS A LA CASERNA DE SIMAT

El dia 14 de juny s'incorporen nous guàrdies civils de pràctiques a la caserna de Simat, que en realitat és l'ubicació provisional del "puesto" de Tavernes. Arc Iris confia en què la incorporació de nous agents contribuisca a contindre el creixement de l'activitat delictiva que s'ha registrat les darreres setmanes a Simat, i que ha estés la preocupació no només entre els llauradors, que han vist assaltades collites, pous de reg i casetes, sinó també entre els comerciants i els residents al casc urbà, atés que els últims robatoris o intents s'han produït a começos i cases del casc urbà.

Arc Iris té constància de que l'alcalde de Simat s'ha reunit amb el cap de la Policia Local de Tavernes per tal d'importar el model d'organització i funcionament d'eixe cos, i millorar les prestacions de la Policia Local de Simat.

Per l'extensió del terme municipal, Simat és un municipi de difícil control policial, i menys encara amb els limitats recursos de l'Ajuntament, que amb una plantilla de gairebé una desena de policies ha de donar servei a 38 kilòmetres quadrats, amb urbanitzacions disperses i infinitat de partides agrícoles disseminades.

D'ahi que la incorporació la setmana que ve de nous guàrdies civils siga important per tal de pal.liar les mancances en matèria de seguretat.

DE QUÈ ES VA PARLAR A AQUELL DINAR?

A mitjan últim mandat municipal, quan al PSOE simater el consumien les presses per aprovar el PAI del camp de golf al Mig l'Horta, es van sentar a dinar a València el que aleshores era l'alcalde, el socialista Vicente Palomares, un representant de l'empresa a la que finalment se li va tractar d'adjudicar el PAI del golf, una persona en representació del PP de Simat, i un corredor immobiliari. El dinar s'hi va celebrar a un restaurant situat en els voltants de l'edifici de la Conselleria de Territori, antiga Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme, a l'avinguda de Blasco Ibáñez.

De què es va parlar a aquell dinar? Va tindre alguna cosa a vore eixe dinar amb el fet de que el govern local del PSOE aprovara amb els vots del PP una proposta per a executar el PAI diferent de la que es va exposar al públic? Va tindre alguna cosa a vore eixe dinar amb el fet de que el PP de Simat canviara de sobte la seua actitud i passara a recolzar el camp de golf i la macrourbanització? Com van persuadir al PP de Simat?

ARC IRIS sap perfectament el nom dels comensals, el nom del restaurant, l'hora de començament i acabament del dinar, i el contingut de les converses. Només ens falta saber el menú. Però és una informació que ara per ara ens reservem per si de cas hi ha noves temptacions de depredació urbanística.

El que sí es cert és que el PP simater es va oposar inicialment al PAI durant dos anys i de cop i volta va canviar d'actitud. El que sí és cert és que el PSOE va exposar al públic una proposta de PAI que finalment no és la que es va portar al ple i es va aprovar. I el que no és menys cert és que a la Conselleria de Territori es van dur les mans al cap i van estar a punt de portar al jutjat als regidors que van votar a favor de l'aprovació inicial del PAI per haver comés frau de llei, però vet aquí que entre eixos regidors estaven els del PP. "No volíem que ningú acabara condemnat. Al cap i a la fi, el PAI s'ha aturat", ha dit a ARC IRIS un alt càrrec de la Conselleria de Territori.

Si algú té interés en saber què és el que es va parlar a aquell dinar, pot preguntar, per eixemple, a l'actual alcalde de Simat, que aleshores era regidor, i és un dels huit que votaren afirmativament el PAI.

PODEU CONSULTAR LA SEGÜENT PUBLICACIÓ DE PREMSA:

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-27-02-2007/abc/Valencia/simat-pudo-cometer-fraude-de-ley-en-un-pai-que-afecta-a-la-valldigna_1631699632035.html

LA GENERALITAT POSA PEGUES AL POLÍGON INDUSTRIAL

Projecte del polígon industrial de Simat.

L'equip municipal de Simat ha expressat la seua voluntat d'accelerar l'execució del polígon industrial, però s'ha trobat amb obstacles per part de la Generalitat. El conseller de Medi Ambient, Trasvassament de l'Ebre, i Habitatge, José Ramón García Antón, qui té assignades les competències d'urbanisme i ordenació territorial, ha posat pegues al PAI del polígon industrial de Simat, i ha demanat modificacions al projecte per a donar el vist-i-plau. Així ho han comunicat els màxims dirigents de la direcció territorial de la conselleria a l'alcalde de Simat, Sebastián Mahíques, en la reunió que han celebrat esta setmana. L'alcalde va viatjar a València acompanyat de la secretària municipal i d'un tècnic per tractar de desbloquejar el PAI del polígon, i s'ha trobat en què, segons els reponsables de la conselleria, el projecte té defectes que s'han de subsanar, el que suposarà un nou retard per a una iniciativa que ja porta un lustre intentant arrencar.

ARC IRIS no ha pogut conéixer les causes exactes per les que s'han demanat modificacions al projecte, però en qualsevol cas caldria demanar responsabilitats a qui el va redactar, o a la conselleria per retindre'l dos anys sense advertir abans de la necessitat de fer modificacions. ¿Incompetència o manca de voluntat política?

Mentrestant, Simat segueix sense sòl on poder desenvolupar una activitat terciària o secundària alternativa a l'agricultura que proporcione llocs de treball i permeta l'establiment d'empreses noves o un nou emplaçament a les que ja funcionen al casc urbà.

ENS VOLEN LES MUNTANYES PER A QUE ELS REGANTS DE VILLENA PUGUEN VENDRE AIGUA PER A EMBOTELLAR

Les empreses que executen el trasvassament Xúquer-Vinalopó han començat a realitzar voladures controlades a les nostres muntanyes, al terme de Simat, per tal de foradar dos túnels. Tot per a portar aigua a Alacant i que els regants de Villena puguen vendre-la a una multinacional de l'alimentació, que a la vegada la vendrà embotellada. Major despropòsit impossible.

La UTE adjudicatària del tram B del Nou Xúquer-Vinalopó, composta per les constructores OHL, Serrano-Aznar i OCIDE, ha portat a terme esta setmana la primera voladura controlada per a construir el túnel que travessarà la serra de Barxeta.
Estos treballs permetran el condicionament de l'embocadura nord del túnel, ubicada al terme municipal de Simat de la Valldigna. Així, comencen les tasques de construcció dels túnels que formen part del nou traçat de la conducció.
De fet, el tram B del Nou Xúquer-Vinalopó és l'únic tram del nou traçat que inclou en les seues obres la construcció d'este tipus d'infraestructures. En concret, són dos els túnels que es realitzaran, el que permetrà superar les serres de Corbera i Barxeta abans que la conducció arribe al corredor del Canyoles, pel qual transcorre en paral·lel a l'autovia A-35.
El túnel de la serra de Barxeta tindrà una longitud de 3.500 metres aproximadament. En esta primera voladura s'han utilitzat prop de de 2.600 quilos d'explosius. La tècnica constructiva d'este túnel és de caràcter mixt: una primera part es farà pel mètode tradicional, és a dir, mitjançant voladures controlades, la resta es portarà a terme utilitzant una tuneladora de doble escut que servirà també per a construir totalment l'altre túnel, el que travessarà la serra de Corbera.

Així doncs, a Simat ja ens han passat la línia d'alta tensió, ara estan fent passar el trasvassament del Xúquer, ens volien inundar el clot de Malet per a dessecar les marjals on han construit a les platges, i ja només falta que ens col.loquen una central nuclear als colts del Mig l'Horta. Així tindrem el lot complet.

CRÒNIQUES RÚSTIQUES

Això diu que era dos pilotaris rivals que van coincidir per separat en la seua temptació de fer trampa a l'hora d'arreglar una partida al trinquet de Simat, sense que l'un coneguera les intencions de l'altre, amb la qual cosa, davant l'evidència de l'engany, el marxador va acabar per descobrir-los, va dissoldre la partida, i va explulsar els dos estafadors amb la prohibició d'accedir al recinte durant un temps.

La història és verídica i la rescata per a la memòria un dels protagonistes. Era principi dels anys setanta, era el Simat de la "xirigota", de l'opulència tarongera, de la despreocupació, era el Simat feliç d'abans de que els electrodomèstics mataren la convivència. Eren els temps de l'apogeu del trinquet, cada vesprada ple de gom a gom.

S'enfrontaven Enrique "Pitxó" i José "Cabota" amb un punta per cadascú d'ells. Pitxó i un espectador, Alfredo Donet, van pactar travesses a favor de Cabota per valor de dos mil duros de l'època, amb la intenció de que Pitxó perdera de forma intencionada i obtindre els corresponents guanys. Cal saber que dos mil duros de principis dels setanta era una quantitat considerable. Com a referència, podem tenir en compte que el jornal de collir era aleshores d'uns quaranta duros.

El que no sabien Pitxó i Alfredo és que el contrincant, Cabota, havita tingut la mateixa ocurrència i havia pactat amb un altre espectador travessar a favor de Pitxó amb la intenció de deixar-se perdre, és a dir, el mateix.

Per a sorpresa dels dos centenars d'espectadors, dels dos puntes, del marxaor, i de l'encarregat de cantar els quinzes, és clar que estaven davant una partida impossible. La pilota no anava perquè l'un i l'altre la deixaven passar o la llançaven molla. El marxador, el tio Xorret, i l'encarregat de cantar quinzes, el tio Carmelo, ambdós ja desapareguts, no van trigar en advertir l'engany, van dissoldre la partida, i van tornar els diners de les travesses, sense poder impedir que s'originara un gran escàndol.

El millor d'aquesta història, a més de la seua comicitat, és que és verídica. Encara hi ha qui quan la recorda va a bacs de riure.

LA GENERALITAT UTILITZA LA FUNDACIÓ JAUME II PER A CENTRIFUGAR DESPESES

La consellera de Cultura, Trinidad Miró.

La consellera de Cultura, Trinidad Miró, ha admés hui a les Corts que la Fundació Jaume II El Just, que en teoria hauria de destinar el seu pressupost a la gestió del monestir de la Valldigna, ha servit per a centrifugar despeses del Consell en altres societats públiques, com ara la Ciutat de la Llum d'Alacant, d'ahí que el "dèficit" de la Fundació Jaume II, que no el deute, per emprar el mateix terme que ha utilitzat la consellera, s'haja disparat a nou milions d'euros.

Trinidad Miró admet, de pas, que el "dèficit" als comptes de la Fundació és de nou milios d'euros, ja que la consellera no ha desmentit la xifra. Fins ara cap membre del Consell havia ratificat la denuncia que va fer la setmana passada el diari El País sobre el deute de la Fundació.

Les declaracions de la consellera formen part de la resposta a la pregunta que li ha fet la diputada socialista Ana Noguera sobre els comptes de la Fundació, la gestió de l'ens, i les perspectives de futur.

Arc Iris considera greu que la consellera admeta sense rubor que el pressupost d'una fundació que hauria d'estar al servei del monestir, de la seua activitat cultural, del seu manteniment, i de la seua restauració, s'utilitze per a sufragar altres societats públiques, desestabilitzant així la Fundació Jaume II i posant en risc la seua continuitat.

La diputada socialista Ana Noguera considera que una fundació no és el mecanisme idoni per a gestionar el monestir, i ha demanat que ho facen les institucions de forma directa, per tal de respectar la representativitat social en la gestió del monestir.

A continuació, reproduïm la crònica que ha difòs Europa Press sobre aquest debat:
La consellera de Cultura i Esport, Trini Miró, ha reconegut hui l'existència d'un pla financer "perfectament estructurat" per a "fer front al dèficit, que no deute, així com als compromisos futurs" de la Fundació Jaume II El Just, mentres que la diputada socialista Ana Noguera ha criticat l'opacitat en la gestió d'esta entitat.
Miró s'ha expressat d'esta manera en el ple de les Corts amb motiu de la pregunta formulada per la diputada socialista Ana Noguera sobre el deute real de la fundació Jaume II El Just i quines mesures es van a prendre per a saldar-la i "esmenar els problemes derivats de la mala gestió i qui estarà al capdavant d'esta organització".
La responsable de Cultura ha explicat que el "dèficit" de la fundació "que no deute" està disponible en els comptes anuals i en la liquidació del pressupost, alhora que ha assegurat que este entitat "continuarà treballant amb criteris d'eficàcia i eficiència". Sobre la gerència de la fundació, ha dit que l'exdirector gerent d'esta entitat, Vicente Burgos, va deixar el seu càrrec "voluntàriament".
A més, va afirmar que "no hi ha gestió opaca" sinó un projecte "prioritari" per a la Conselleria com és la recuperació del patrimoni valencià, "eixe que al PSPV no li preocupa gens ni miqueta", ha dit, "en vista del que van deixar de fer" en l'etapa de Govern socialista en la Comunitat.
Per la seua banda, la diputada socialista Ana Noguera, que ha replicat que els únics comptes a què té accés són les de 2006, per la qual cosa ha demanat a la consellera que confirme si existeix o no un deute de nou milions d'euros; alhora que ha preguntat si hi ha una gestió "desordenada, caòtica, malgastadora, i megalòmana, com així indiquen els treballadors de la fundació".
En este sentit, també ha preguntat si hi ha algun pla de sanejament "on se'ls ha dit als creditors que rebaixen el seu deute un set per cent si volen cobrar" o si "l'acomiadament de Vicente Burgos va ser absolutament casual i voluntari" o es va produir "enmig d'una baralla descomunal".
Així mateix, ha inquirit a la consellera sobre les declaracions de l'exgerent de la fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, publicades en els mitjans de comunicació sobre la "deute" de l'entitat i "mala gestió". Noguera va opinar que estes declaracions "signifiquen que les fundacions s'han convertit en una Caixa B de la Generalitat" i se "utilitzen per a gastar els diners públics sense control" i va considerar que al president de la Generalitat, Francisco Camps, "se li ha anat la mà amb este invent de les fundacions que ara no pot controlar".
D'esta manera, la parlamentària socialista ha assegurat que Miró "ni és capaç ni pot" aclarir quina és el deute "real" de la fundació en data 31 de desembre del 2007 i s'ha preguntat si "el que esta passant ací" no serà igual en la resta de fundacions públiques de la Generalitat i si "passarien la prova del cotó". La consellera ha demanat "rigor" a la diputada socialista a l'hora d'oferir xifres i motius, de manera que "no copie el que ix en algun mitjà de comunicació" o argumente basant-se en "xafardejos de corredor".
D'altra banda, ha subratllat que la fundació Jaume II el Just té com a objecte la restauració i recuperació del patrimoni cultural valencià i la realització d'activitats culturals "i això continuarà fent", va asseverar.