A l'esquerra, José LLácer assenyala des de la part del darrere de la capelleta les dimensions dels murs que va enderrocar. A la dreta, mostra el traçat exacte d'un dels murs de l'edifici enderrocat.
Corrien els inicis dels anys seixanta quan José Llácer, amb llicència d'artiller per a la manipulació de dinamita, va ser contractat per qui llavors eren els propietaris de l'antic monestir per tal d'enderrocar una de les últimes edificacions monacals que van desaparéixer per a guanyar superfície de cultiu de tarongers.
Era una construcció de quatre parets d'uns 15 metres d'alçada, amb pilars i arcs, amb dos portes a l'est i a l'oest, situada just a la dreta de l'entrada principal, passant el portal de les torres en direcció a l'església principal, entre la capelleta i el refectori, on ara hi ha un bancal de tarongers recentment retallat per instal.lar la Font dels Tritons.
José Llácer i el seu pare, Felipet el de la Pedrera, van utilitzar un sistema de metxa que permetia diverses explosions simultànies. "L'edifici es va desplomar tot d'una i va alçar un gran núvol de pols. Nosaltres ens vam refugiar al portal de les torres, i vam veure com volaven per l'aire fins i tot els objectes personals que hi haviem deixat prop del lloc de les explosions. Després Agustín el de la pala va retirar els enderrocs", recorda Llácer.
L'encarregat de la voladura afirma que si es remoguera l'actual bancal de tarongers, s'hi trobarien moltes restes, algunes d'elles fins i tot desconegudes pels arquitectes responsables de la recuperació del cenobi. Llácer recorda que sota els tarongers es van deixar les bases d'uns grans pilars, no menys d'una dotzena, que en l'estructura original estaven rematats amb arcs. Potser una estructura de la que no hi haja constància, o si més no, no s'ha previst en el projecte de recuperació del conjunt arquitectònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada